Sempre s’ha dit que el prestigi artístic de la música coincideix amb l’eclosió del romanticisme, a principis del segle XIX. Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII matisa aquest relat. A la capital catalana, a estructura el dia a dia d’una part de la població des de la dècada de 1730. La mostra s’inaugurarà dijous 21 de setembre (19 h) a la Casa de l’Almoina de Barcelona (Pla de la Seu, 7), seu del Museu Diocesà de Barcelona. Fins al 7 de gener, també es podrà visitar simultàniament a l’Espai Expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres de la UB.
Els visitants descobriran la omnipresència de la música a Barcelona a cavall dels segles XVIII i XIX. Ballets, òpera italiana i comèdia espanyola al Teatre de la Santa Creu—conegut, des de 1840, com a Principal; concerts per a subscripcions a les cases nobles; acompanyament (moltes vegades per orgue) a les cerimònies religioses que s’oferien en una seixantena d’esglésies i capelles; i protagonisme també en les festes principals que se celebraven pels carrers de la ciutat. No és estrany que, en el famós dietari de Rafael d’Amat, el baró de Maldà escrivís «lo molt inclinat de sos moradors [els veïns de Barcelona] a tot lo que és música».
Més enllà dels espais i els gèneres, l’exposició també aprofundeix en els aspectes socials: els gustos musicals dels mecenes, la pràctica musical femenina o bé el prestigi que van assolir quatre conjunts eclesiàstics: les capelles de la Catedral, de Santa Maria del Mari, del Palau de la Comtessa i de Santa Maria del Pi. Cadascun d’aquests conjunts, vocals i instrumental, estava format per entre deu i vint músics.
Cap dia sense música ha estat comissionada per Mercè Gras, responsable de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears; Oriol Brugarolas, investigador del grup de recerca ‘Música, tecnologia i pensament’ (Universitat de Barcelona); i Lluís Bertran, editor científic de l’Institut Complutense Ciències Musicals.
