La Federació Catalana de Passions (FCP) va inscriure’s al Departament de Justícia de la Generalitat el primer d’abril del 2016. La celebració del desè aniversari, previst dissabte 31 de gener (12 h) a l’Aula Magna del Seminari de Tarragona, arriba en un moment dolç per a la FCP, que en aquesta primera dècada de vida ha crescut de les vuit entitats fundadores a les vint-i-dues actuals.
L’acte, durant el qual es farà un reconeixement als fundadors i un lliurament d’obsequis, comptarà amb monòlegs de Jordi Mateu, i la interpretació de dues peces de Bach per part del violoncel·lista Albert Solà. Els parlaments institucionals aniran a càrrec del president de la FCP Jordi Carapuig, de la presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català Rosa Maria Provencio, i de la XVI presidenta del Parlament de Catalunya Laura Borràs.
A Tarragona també es presentarà el llibre commemoratiu del 10è aniversari. En desgranaran els continguts Laura Borràs, Jordi Carapuig, el catedràtic d’història del Teatre Francesc Massip, i la coordinadora de l’edició Míriam Garrido.
Continguts del llibre commemoratiu
El llibre és introduït per dos pròlegs: un firmat per Lluís Puig, que com a director general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (2011-2016) va promoure la federació de les entitats organitzadores de Passions, i l’altre per l’exconsellera de Cultura Laura Borràs (2019-20), qui destaca la capacitat de les Passions catalanes per representar temes universals, oferir produccions d’alt nivell artístic, i ser dipositàries «d’una gran dosi de coneixements i tècniques assentades i compartides a través d’oficis i pràctiques col·lectives».
Com a complement dels escrits institucionals, Jordi Carapuig recorda que la FCP neix de la necessitat de «professionalitzar algunes tasques, trobar noves maneres de fer arribar la Passió al públic i mantenir-ne la qualitat escènica». Pel president de la federació, un dels grans atributs de l’entitat ha estat saber trobar l’equilibri entre la preservació de la tradició i la incorporació d’una mirada contemporània.
El gruix de l’obra proposa descobrir l’arrelament de les Passions a tots els barris i municipis que actualment conformen la federació: Cervera, Ulldecona, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts, Sant Hilari Sacalm, La Cava, Sant Climent Sescebes, Mataró, Vilassar de Mar, Llinars del Vallès, Vilalba dels Arcs, Cunit, Castelló d’Empúries, l’Escala, Vila-sacra, Vilanova i la Geltrú i Canyelles, Castellvell del Camp, Constantí, el Clot, la Bisbal d’Empordà i Argentona
En l’epíleg, Francesc Massip aporta una visió històrica general de com ha evolucionat les representacions als Països Catalans des de l’edat mitjana: les primeres representacions a l’entramat urbà, la introducció de les tragèdies als temples (s. XV), la tornada als carrers en compliment del Concili de Trento, els intents d’abolició per part dels il·lustrats, l’amenaça que suposa per les obres l’ensorrament dels gremis que la sustentaven econòmicament, o bé la influència que va tenir el cinema en la uniformització de la indumentària dels armats.
El professor de la Universitat Rovira i Virgili assenyala que «tot i els canvis d’orientació que moltes de les representacions passionístiques han sofert durant el present segle (…), sorprèn la possibilitat de resseguir la continuïtat teatral, organitzativa i d’escenificació que aquests espectacles han mantingut entre els segles XIV i XIX a les nostres latituds». Per Massip, Catalunya és el país europeu que millor ha conservat les representacions sobre la vida i mort de Jesús.
