Reforçar el sector de les arts d’arrel, especialment d’aquella tradició que mira al present i protagonitzada pels joves. I parlar de les dissidències (de gènere, d’identitats tradicionals i històriques, de cossos…) en la creació i en la programació cultural. Són dues de línies mestres de la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que el seu director artístic, Jordi Fosas, va presentar ahir des del nou Museu del Barroc de Catalunya, a la capital del Bages, que es convertirà en “l’epicentre de la programació”.
La fira segueix creixent i oferirà, del 10 al 13 d’octubre, 75 espectacles, 59 dels quals seran d’estrena, la xifra més alta que mai. Amb l’objectiu de consolidar la fira en el “mercat estratègic de les arts d’arrel”, s’han programat un ventall molt ampli de propostes de música, arts escèniques i cultura popular, que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu des d’una mirada polièdrica i de 360 graus.
Aquesta edició desplega el projecte de suport a la creació i coproducció que és l’Obrador d’Arrel, amb 19 propostes que són “coproduccions de la Fira, treballades amb més de 45 còmplices i partners”, va destacar Fosas. També es podran veure sis propostes sorgides del programa d’Impuls a la dansa d’arrel, i la primera proposta del Programa d’impuls a la música d’arrel que ara s’incorpora al programa. Es tracta de Saraus d’arrel, un nou espai per a la improvisació i “per venir a tocar, a ballar i a cantar” partint del repertori de música i dansa tradicionals catalanes. En aquesta línia, la Fira acollirà la primera trobada informal de festivals i espais d’arts d’arrel, per treballar conjuntament en la potenciació del sector al país.
Ballar les dissidències
Dues propostes de dansa relacionades amb la dissidència de gènere obriran i tancaran la programació d’enguany. D’una banda, la jove companyia Mucha Muchacha i els activistes de l’experimentació Los Voluble presentaran Para cuatro jinetes en l’espectacle inaugural, i, d’una altra, el bailaor i coreògraf andalús Manuel Liñán ballarà Muerta de amor en la cloenda.
I també trobarem més dissidències. Les de les minories al llarg la història que explica Biterna, amb IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya i Arnau Obiols, sobre les persecucions patides per les bruixes durant segles; les de gènere, de les quals parlen l’Esbord i Pere Seda a Folk As Queer i Alberto Velasco a Mover Montañas, o també les dels migrants com Momi Maiga, jove senegalès virtuós de la kora.
El capítol de les dissidències es completa amb un focus en el Magrib mediterrani i la seva cultura, on “estan apareixent artistes joves que treballen la tradició des de nous llenguatges, tot i que moltes vegades ho fan lluny de les seves terres d’origen”. Aquí destaquen noms com Widad Mjama, la primera dona rapera del Marroc que homenatja les Chikhates, dones cantants i transmissores de la tradició Aïta, o el rock progressiu de The Leila del nord d’Àfrica.
Els quatre itineraris artístics
El programa es vertebra en quatre itineraris: dansa, música, escena catalana d’arrel i memòria. En el primer apartat, a més de les propostes abans esmentades, destaquen Dique, de Marta Pazos i Nova Galega de Danza, un homenatge a les dues-centes dones que van excavar el Dic de la Campana de Ferrol, l’obra d’enginyeria hidràulica més important d’Espanya del segle XIX. També Love in the time of Apartheid, del Popular Arts Centre de Palestina, Sharaf DarZaid, i els projectes de col·laboració entre creadors contemporanis i esbarts Joaquim Ruyra, Maragall i Sant Martí de Barcelona.
En l’apartat de l’escena catalana d’arrel, “el moll de l’os” de la fira, trobarem “impredibles” com la Sardana Superestar amb Arnau Tordera, peculiar unió del teatre musical i cobla, la col·laboració entre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona – continuació de l’aplaudit espectacle que van estrenar a la fira manresana el 2011–, o Anselm, de Marc Parrot i la Coral Sant Jordi per celebrar l’Any Clavé. També estaran els nous treballs de Tarta Relena (en col·laboració amb el Sónar), Guillem Roma i la Cobla Marinada,El Pony Pisador, Germà negre o Balkan Paradise Orchestra per a les nits festives.
En les músiques ibèriques estaran Xabier Díaz & Adufeiras de Salitre des de Galícia, Dulzaro, de Castella i Lleó, o Hutsun & Jeltrio, de Navarra, que uneixen jazz i txalaparta; i del panorama internacional la banda turca Alalar, la cantant i percussionista Rachele Andrioli de la Pulla, els acordionistes diatònics Groove Factory o el projecte Il Mediterraneo e La Banda del Sud, que uneix ponts culturals entre diferents artistes i països mediterranis, entre molts altres.
Finalment, en l’itinerari de llegat i memòria trobarem l’Ateneu Popular 9 barris i el seu Circ d’Hivern; Man mano, il tempo scorre, que convida a reflexionar sobre el record i l’herència cultural mentre elaborem la massa de gnocchi; una mirada al cos de les dones des de la cultura popular en forma d’exposició; una trobada de bestiari per celebrar el 40è aniversari del Drac de Manresa, i els Tombs Creatius, una instal·lació participativa basada en els contes populars i clàssics i que convertirà la plaça Major en una zona de jocs durant els dies de fira.
