Heu rebut un guardó amb l’Associació Alba per organitzar el Bòlit, la trobada inclusiva i intergeneracional de jocs tradicionals a Verdú. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement com a organitzadors, i com penseu que s’ha de llegir al conjunt de la societat?
Els premis sempre agraden i més en aquest cas venint d’on ve, de les entitats de cultura popular. Per a la Companyia de Jocs l’Anònima és un gran i bonic reconeixement a tota la feina que anem fent des de fa més de 10 anys i que volem continuar fent durant molts anys més, sempre des de la motivació, la reflexió, la il·lusió i pensant en totes les persones que formem la societat perquè a totes ens agrada jugar, el joc mou i promou molts aspectes cabdals per viure en societat.
El joc, tot i ser una de les manifestacions més antigues de la humanitat, potser ha estat de les darreres activitats de cultura, a casa nostra, en organitzar-se i ser visible en l’àmbit associatiu. Aquest premi dona visibilitat al joc popular i tradicional. A més ens el presenta com una forma d’inclusió, de millorar la vida de les persones i de les comunitats. Tots i totes hem jugat, cal donar més valor al nostre patrimoni lúdic.
Què es busca amb aquesta trobada, quan parleu de trencar barreres socials?
Quan parlem de joc ens agrada fer-ho en el sentit més autèntic del mot. Joc és diversió i és en entorns feliços i divertits quan podem canviar les societats i podem trencar moltes barreres que hi ha establertes. “Jugar és només per a nens. Els adults no juguen. Aquest joc és de nenes. Aquest joc tu no el pots jugar” són frases que malauradament hem sentit al llarg de la vida, i volem canviar per: “El joc no té edat. Els jocs no entenen de gèneres. Tothom pot jugar”.
El joc millora la qualitat de vida de grans i petits, però quines virtuts té aquest joc tradicional que us encaixen tan bé per a projectes com Bòlit?
El joc tradicional forma part de la nostra cultura, de la nostra identitat. És el que ens uneix com a poble i ens permet dialogar amb altres pobles. Connecta amb les nostres arrels. S’expressa en la nostra llengua. No entén de discriminacions. Els jugadors i jugadores s’identifiquen amb ell i, per tant, poden modificar-ho. No hi ha regles inamovibles.
Potser la societat encara no valora prou el poder del joc per aquesta inclusió. Penseu que encara cal fer molta pedagogia en aquest sentit, i també incidir més en la transmissió del joc tradicional entre generacions perquè no es perdi?
Cal molta pedagogia. Però el primer que cal fer és conscienciar-nos cadascú de nosaltres que els nostres jocs són un llegat del passat més antic i que ens entronca amb els nostres ancestres. Nosaltres només som una baula d’una cadena de transmissió que es perd en els temps. Si entenem això, que tots i cadascú de nosaltres i dels jocs que hem jugat són patrimoni immaterial, ja haurem avançat molt. Aleshores no només expliquem el joc, sinó que transmetem una visió del món, del nostre món.
Es treballa prou el joc tradicional a les escoles i al carrer, en una societat cada vegada més digitalitzada?
A les escoles sí que es treballa, cal apuntar que el joc tradicional és un contingut obligatori del currículum escolar. Una altra cosa és si es podria treballar millor. A l’Anònima considerem que sí, que cal més creativitat a l’hora de transmetre aquests jocs. Nosaltres no tenim com a rival les eines digitals, els nostres rivals principals són l’individualisme i el sedentarisme i per aquests dos grans problemes, jugar als carrers o places, amb els amics i amigues, és un gran remei.
I per part de les administracions, hi ha prou implicació en aquesta tasca de mantenir vius els jocs tradicionals i contribuir a la millora del teixit social del país?
D’ençà que el joc tradicional es va començar a organitzar en associacions i va aparèixer la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals l’any 2016, les administracions es prenen més seriosament el joc. Ben segur que es podria fer millor, però s’està avançant pel camí correcte.
Quins reptes teniu a la Companyia de Jocs l’Anònima com a associació de cara al futur?
Els nostres reptes són i seran sempre els mateixos, els reptes fundacionals, volem jugar i fer jugar, a totes les generacions, a tota la població, arreu del país, en constant diàleg amb altres manifestacions de cultura popular, desenvolupant projectes com el Bòlit amb entitats que vulguin transformar el món i fer-ho millor. A nivell més concret volem arribar a organitzar més jornades inclusives i intergeneracionals per tot Catalunya. Que la jornada de Verdú serveixi d’exemple, un model d’intervenció sociocomunitària d’èxit
El relleu generacional està garantit a la vostra entitat?
Sí, és un goig veure com estan apareixent joves cada cop més interessats en el nostre patrimoni lúdic. Comptem amb uns quants joves que participen com a monitors i monitores en moltes de les activitats que organitza l’Anònima. Aquests joves s’impliquen, gaudeixen donant a conèixer el joc tradicional, en definitiva, són feliços jugant i fent jugar.
El futur està garantit. La gent juga i jugarà.
