Després de recalar a la Ràpita (al Montsià) l’any passat, la 21a edició del Morramundo, el campionat internacional de la morra, viatja el primer cap de setembre fins a la població eslovena de Pregara, en la península d’Ístria. La cita reunirà jugadors d’una dotzena de territoris del Mediterrani on es conserva aquest joc mil·lenari tradicionalment lligat al món mariner i de les tavernes i que des de fa uns anys també ha entrat a les aules. Ja han confirmat la seva participació les delegacions del País Valencià, Aragó, Sardenya, Còrsega, Niça, Savoia, el Friül, Vall d’Aosta, Trentino, Sicília, Croàcia i el Piemont.
De Catalunya viatjaran almenys deu parelles de jugadors procedents de la Ràpita, la població que abandera la recuperació d’aquest joc a través de l’associació Morràpita. Una bona representació, tot i que no tan extensa com l’any passat, on tenien l’avantatge de jugar a casa. Els catalans intentaran revalidar els bons resultats d’edicions anteriors: el segon, tercer i quart lloc l’any passat; campions i subcampions a Sardenya el 2023 o campions del món Còrsega el 2019.
Més enllà del factor competiu, Rafa Balagué, vicepresident de Morràpita, destaca que el Morramundo és sobretot “una trobada amistosa entre territoris que comparteixen una tradició comuna”, que està documentada a les costes del Mediterrani des de fa 2700 anys. “Cadascú parla el seu dialecte, defensa la seva manera de fer, la seva llengua i la seva cultura”, afegeix. “El Morramundo és més que un joc, és un festival de cultura, resistència i comunitat”, afirmen en el web promocional de Pregara.
El campionat començarà el divendres 5 de setembre, amb la rebuda i inscripcions dels participants i el sorteig de les parelles. El dissabte es disputaran la fase de grups i els trenta-dosens i setzens finals. Les finals es jugaran diumenge al llarg del matí; a la una del matí es donaran a conèixer els guanyadors i es farà el lliurament de premis. A més de les partides, el programa també inclou espectacles, visites per la ciutat i altres activitats culturals i debats al voltant d’una disciplina que aspira ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Agilitat mental i molta pràctica
La morra és un joc senzill, es pot jugar en qualsevol lloc i situació, i només cal un adversari. Consisteix a endevinar el número que sumen els dits mostrats per un jugador i el seu contrincant. La parella de jugadors, un davant l’altre, alcen la mà que tenien amagada al darrera, estirant els dits que vulguin, de l’u al cinc, al mateix temps que criden un número; si aquest coincideix amb la suma de dits alçats entre les dues mans, guanyen la partida.
Per Rafa Balagué, les claus per ser un bon jugador són bàsicament “jugar molt i durant tot l’any, agilitat mental per calcular la suma de dits i estar ben alerta, parant atenció en el que crida el teu company, en les mans dels contrincants”. I abans d’estrenar-se al Morramundo, també recomana haver assistit a altres edicions del campionat, “perquè allà hauràs de jugar amb la mateixa intensitat però en diferents idiomes i dialectes”.
I és que una de les peculiaritats d’aquesta competició és que cada territori juga en el seu idioma. De nou se sentirà a parlar català, cors, francès, italià, sard, niçà, furlà (els procedents de la regió italiana de Friül), etc. També hi ha algunes diferències en la manera de jugar, a l’hora de posicionar els dits o de comptar (per exemple, part dels occitans juguen amb el número zero, quan la resta del Mediterrani el mínim és l’u) però tothom s’entén, explica el representant de Morràpita, perquè l’afició per la morra està per sobre les diferències.
Les dones també guanyen
En l’edició anterior del Morramundo els guanyadors van ser la parella de Niça formada per Mélissa Hank i Loïc Borriglione: era la primera vegada que una dona arribava al més alt. I és que les dones són cada cop més habituals en la morra i en les competicions, cosa que ha contribuït estendre aquesta tradició.
“La morra tradicionalment ha estat un joc molt circumscrit a l’àmbit masculí, perquè ha sigut un joc mariner, de taberna, al que s’hi jugava després de les faenes de la mar”, explica Balagué. Però en els últims anys, el joc de la morra ha deixat de ser una disciplina vinculada als homes per estendre’s a tots els públics i generacions. “Especialment des que hem introduït la morra als col·legis i instituts, tenim més afluència femenina que masculina, i agrada més a les noies que als nois, i també elles guanyen més”.
De fet, enguany en la delegació catalana viatjaran a Eslovènia tres dones. Una d’elles serà Eva Benet, que el passat mes de juliol es va proclamar la primera dona a guanyar el 42è Campionat de Morra de Festes Majors de la Ràpita.
Morràpita
Nascuda l’any 2007, l’associació Morràpita ha aconseguit recuperar, dignificar i promocionar un joc que abans era molt minoritari i força desconegut més enllà de la Ràpita. A més del Campionat de Festes Majors, dels tallers infantils i juvenils als centres educatius, l’entitat organitza també una lliga catalana de morra. La idea va sorgir en plena pandèmia, per mantenir poder continuar jugant, explica Balagué. Al principi van provar jugar en línia, però no va acabar de funcionar. Quan ja es podien adjuntar quatre persones, es va decidir enviar les dues parelles de contrincants a diversos llocs emblemàtics del municipi de la Ràpita, com el Mirador de la Guardiola, el parc de Garbí o la punta del moll pescador. A través d’una aplicació, els jugadors enviaven els resultats i els aficionats podien seguir la lliga des de casa. En acabar-se les restriccions, des de Morràpita van veure que la proposta havia funcionat molt bé i havia creat afició, i van decidir donar-li continuïtat. Si en la primera lliga van competir 21 parelles durant una setmana, en l’última edició han participat 29 parelles i s’ha estès al llarg de sis mesos. A l’octubre començarà la sisena edició. Abans, però, arribarà la cita d’Eslovènia.
