És un dels noms clau de la investigació i la divulgació de la cultura popular tradicional catalana. El badaloní Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941-Badalona, 2 de gener de 2022) deixa un llegat potent en aquest àmbit, com també en el món de la pedagogia. De fet, L’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna Tradicionari, així com en reconeixement de la seva carrera, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement del seu paper com a folklorista i pedagog.
Totes les facetes de Soler Amigó
L’impacte de la seva tasca i dedicació a la cultura popular transcendeix, per tant, l’àmbit local. Però ha estat la seva ciutat natal la que ha impulsat el projecte de biografia per fer valdre el seu llegat. El Museu de Badalona va encarregar a l’historiador Emili Muñoz l’elaboració de la seva biografia, que parla de les seves facetes més conegudes, però també posa sobre la taula altres facetes no tan conegudes, com la feina que va exercir com a tècnic municipal als ajuntaments de l’Hospitalet i Badalona durant 21 anys. I el resultat és el llibre Joan Soler i Amigó. La revolta de la tradició, fruit de la recerca de Muñoz durant més d’un any: “Una autèntica recerca per descobrir detalls de la seva vida. Quan va acabar la seva obra magna l’any 2010, va entrar en una certa depressió vital”, va apuntar Emili Muñoz durant la presentació del volum.
També va fer altres feines com a mestre d’educació infantil i primària a l’escola Thau o docent a la Universitat Autònoma. Una biografia cronològica que, a banda de repassar els estrats laborals de Soler i Amigó, també parla de la seva vida personal, l’empremta que ha deixat com a escriptor i de com la situació sociopolítica del moment el van fer prendre moltes decisions al llarg de la seva vida.
Va militar a les files del partit Socialista de Catalunya (PSC), que més tard abandonà, i va anar com a independent a les llistes del PSUC a les primeres eleccions democràtiques després del 1979, ocupant la regidoria de cultura de Badalona. El maig de 1981 va abandonar el consistori en desacord amb la forma adoptada de nomenament del director del Museu de Badalona, feta sense consens.
La presentació del llibre va comptar amb l’autor, però també amb diverses persones que van conèixer Joan Soler personal i professionalment: Jaume Arnella, cantant i folklorista, amic de joventut; Roser Pubill, editora de l’enciclopèdia Tradicionari; Jaume Solà, amic des de la infantesa, i Isabel Canillas, la seva parella i mare dels seus fills.
