Sovint es dona per fet que la recerca més potent i rellevant en tots els àmbits només es produeix entre les parets de les universitats i els despatxos dels grans acadèmics. Però, especialment al nostre país, la recerca primària, la que comença des de baix, és justament la que posa els fonaments de recerques de més abast, de manera que sense aquests primers passos moltes recerques haurien quedat coixes o simplement ni s’haurien iniciat. Justament aquesta és el vessant que aprofundeix el llibre Orígens de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos: un moviment comarcalista (1950-1966), de Xavier Ferré Trill, doctor en Història (URV) i en Sociologia (UB), publicat per Onada Edicions. Aquest treball sintetitza l’evolució de les reunions de treball historiogràfic endegades per cercles civils d’acció cultural. Es tracta d’una recerca que aprofundeix en les primeres Assemblees que, des de fora de l’acadèmia, van tractar matèries d’història i de geografia comarcal i local que posteriorment han estat objecte d’estudi en centres universitaris.
Ferré aprofundeix en la gènesi del moviment de les assemblees intercomarcals, en el desenvolupament posterior, en la represa dels estudis locals, en la preocupació per la metodologia de la recerca, en les relacions entre els personatges que les impulsaren i en el difícil ressorgiment de l’associacionisme cultural local o comarcal, configurat en els centres d’estudis, els museus i els arxius. Un estudi necessari per entendre des del món local la difícil i lenta represa de la recerca històrica local i d’altres disciplines durant la postguerra. De fet, és l’any 1950 quan se celebrava a Martorell l’Assemblea Intercomarcal d’Investigadors del Penedès i de la Conca d’Òdena, la primera de les quaranta Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos organitzades fins al 2001.
Consciència de país
El llibre de Xavier Ferré també aprofundeix en un concepte que va íntimament lligat al món associatiu i assembleari del país, i és que les accions d’aquests àmbits estan sempre lligades a la consciència de país, una peça fonamental per entendre per què diversos col·lectius de persones s’impliquen en recerques que demanen una gran dedicació de forma altruista en la majoria de casos. “L’afany de renovació, orientat per una ferma consciència de país, fou el guiatge que aconduí la trajectòria d’unes plataformes l’organització de les quals incidí en l’articulació del país tot superant el provincianisme i localisme promoguts per l’espanyolisme estatal franquista”, s’explica al llibre.
Qui és Xavier Ferré
Xavier Ferré Trill ha publicat estudis entorn d’història política i cultural. Ha intervingut en recerques sobre sociabilitat i cultura política. Pel que fa a biografies d’intel·lectuals i polítics, ha aprofundit, entre d’altres, en les trajectòries de Joaquim Santasusagna i Antoni Rovira i Virgili. El darrer assaig publicat és Temps de Germania Socialista (1970-1977). L’origen del sobiranisme polític valencià (València, 2022).
