Si preguntem pels gegants de Barcelona, probablement molts al·ludiran als Gegants del Pi, els de Sant Jaume o els de la Ciutat. A la capital catalana hi ha uns dos-cents gegants i gegantons, però només uns pocs admeten els adjectius d’històrics, centenaris, emblemàtics o solemnes. La majoria són gegants de barri, que provenen de la recuperació democràtica del carrer que va suposar la fi del franquisme.
La publicació Gegants de barri. Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona (Manifest llibres, 2023), es fixa precisament en aquests últims, molt menys estudiats i explicats. A diferència dels gegants vells, que encarnen reis i mites, que “tenen en comú la seva venerabilitat i, des del seu pedestal s’exhibeixen com l’encarnació que se’ls obliga a ser de la Història i la Tradició, així escrites en majúscules”, els gegants de barri són ordinaris, representen gent corrent i del carrer, són informals, alegres i deliberadament lletjos, i són cultura popular.
El llibre estudia la festa i l’activitat gegantera entre els anys 1977 i 1992, data en què es consolida la Coordinadora de Colles Geganteres de la ciutat. I posa el focs en quatre barris considerats significatius: Poble Nou, Sants, la Marina del Port i Nou Barris. Els autors, Analelly Castañeda, Marc Sierra Tirello, Sandra Anitua, Mikel Fernandino –investigadors de Cultura Popular i Conflicte, de l’Institut Català d’Antropologia i de la UB, dirigits per Manuel Delgado– proposen un recorregut que passa per dues fases que són dues maneres d’entendre la cultura popular. Primer, quan sorgeixen i creixen aquests gegants de barri, vinculats als moviments veïnals i a les seves lluites. Dresprés, quan aquests gegants són cooptats pel centralisme festiu i institucional, i la cultura popular, entesa abans com instrument d’expressió de les capes oprimides, es converteix en sinònim de tradicional i patrimoni, desactivant els seus ingredients més crítics.
Gegants de barri ofereix una mirada original i punyent sobre la historia gegantera i la festa a Barcelona, i presenta dimensions que transcendeixen la imatge banal, amable i de bon rotllo de la cultura popular que sovint se sol promocionar. Els autors ens recorden que la cultura popular és viva i per se conflictiva, i que és i ha estat utilitzada per uns i altres –pels poders polítics i religiosos i també per les classes populars– en favor dels seus interessos i reivindicacions. Com va afirmar el mateix Manuel Delgado en la presentació del llibre en el Born CCM el passat 15 de setembre, “els gegants van ser part d’una conspiració que pensava que un altre món era possible”.
