La commemoració dels 700 anys del Corpus de Barcelona (1320-2020) va ser l’excusa perfecta que ha trobat el Museu Diocesà de Barcelona per divulgar els protocols i figures de la festa més important de la ciutat. “Ara ballen! Els gegants a la processó de Corpus” aprofita una altra commemoració –els 600 anys de la primera referència de gegants a Barcelona, la més antiga que es coneix a Catalunya—per aprofundir en aquesta línia de treball.
La mostra ha estat comissariada pel tècnic de la catedral de Barcelona, Nil Rider; el folklorista i activista cultural Amadeu Carbó, i l’autor de Barcelona Gegantera, Nico Alonso. Els visitants hi trobaran els gegants originals del Pi i els gegants del Carnaval (o del Born o gegants vells de la Casa de la Caritat), a més d’imatges (algunes inèdites) d’alt valor patrimonial.
També s’hi reprodueix la pàgina del Llibre de les Solemnitats de Barcelona, de 1424, que constitueix la primera referència gegantera. En ella, explica Amadeu Carbó, “el notari Gabriel Canyelles, l’escriba del Racional en aquell moment, va anotar l’ordre de la processó del Corpus d’aquell any. Hi ha un centenar de representacions parateatrals, i allà hi posa: ‘Lo rey David ab lo Giguant’, que és un Goliat. És la primera cita que trobem de gegants festius i processionals a tota Europa i al món cristià. I de seguida, en relativament pocs anys, començaran a aparèixer gegants a tota Europa”.
Aquest és punt de partida de l’exposició, que recorre la història dels gegants des dels seus inicis fins a l’actualitat, posant el focus en la funció que han tingut i tenen dins les processons del Corpus. S’explica com es vivia l’octava a Barcelona, com per les parròquies tenir gegants a les seves processons era un signe de distinció o quines despeses implicaven la sortida dels gegants. I també com avui, en un món secularitzat, els gegants, que van néixer dins un marc completament religiós, s’han adaptat i han mudat la seva funció. “Ara hi ha més gegants que mai, només Barcelona compta amb més de cinquanta parelles, però ja no tenen una funció religiosa sinó que estan en un context cívic, són gegants vinculats barris, de centres cívics, d’ateneus”, destaca Amadeu Carbó. Aquestes figures de nova creació coexisteixen amb els gegants més tradicionals, que continuen mantenint aquesta arrel del Corpus.
Els organitzadors —Museu Diocesà de Barcelona, Església Arxidiocesana de Barcelona i Catedral de Barcelona— desitgen que l’exposició serveix per protegir, promoure i divulgar el Corpus de Barcelona, declarada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 2021.
Exposició permanent
El Museu Diocesà també acull l’exposició permanent “Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus”, també comissariada per Rider i Carbó, que s’endinsa en la plasmació gràfica de la jerarquia social barcelonina en la celebració, així com la seva importància perquè es popularitzessin importants elements del patrimoni immaterial de la ciutat.
