Sant Narcís és el patró de Girona, i la seva festivitat té arrels que remunten segles enrere, marcada per llegendes com la de les mosques que haurien salvat la ciutat d’un setge. Amb el pas del temps, les Fires de Sant Narcís han esdevingut molt més que un simple dia festiu: són una festa major que abasta deu dies d’activitat intensa, amb més de 200 actes que omplen els carrers, places i espais emblemàtics de Girona amb gent de totes les edats. Aquesta edició presenta novetats, però manté ferm el compromís amb la cultura local i la tradició, així com amb una programació musical que estimula tant la participació popular com el gaudi col·lectiu.
Consulta aquí el programa dia a dia
Cultura popular: el nucli festiu
La cultura popular és un pilar fonamental de les Fires de Sant Narcís. Actes tradicionals, festes de carrer, música arrelada i rituals que connecten la comunitat amb les seves arrels formen l’ADN de la celebració. Aquests són alguns dels elements més rellevants:
Gegants, capgrossos i bestiari: la Trobada de Gegants i Bestiari de Girona és un moment esperat, amb participació de colles locals i convidades. També les cercaviles de capgrossos, amb la Fal·lera Gironina, i passejades pels barris antics.
Correfocs: Diables de l’Onyar, els Trons, foc i esclats pels carrers; un espectacle visual i sonor, que porta la tensió i la catarsi de la festa.
Diada Castellera: Les Fires de Sant Narcís no s’entendrien sense la Diada Castellera, un dels actes centrals i més emotius de la festa major de Girona. Enguany, la cita tindrà lloc el diumenge 26 d’octubre de 2025 a la plaça del Vi, l’escenari casteller per excel·lència de la ciutat. Les colles hi arriben amb els ànims al màxim després d’un any intens de temporada i amb la voluntat d’oferir les seves millors construccions davant d’un públic que omple la plaça des de bon matí.
Ballades de sardanes, cantades d’havaneres i orquestres de ball: música tradicional que convida a la participació; en alguns moments, el folklore més pur pren protagonisme en espais com la plaça del Vi o l’envelat.
Espais de diversitat i accessibilitat: per exemple, l’Espai Calma, reservat per persones neurodivergents, és una mostra de com la festa busca ser inclusiva.
Ara bé, no tot és al centre històric ni a la Devesa; s’obren espais nous com el Parc Central, la plaça de Catalunya, escenaris als barris. La festa s’estén per tota la ciutat, fent-la més accessible i representativa. I a més, hi ha altres propostes interessants, com concerts tradicionals i actuals, amb artistes com La Ludwig Band, Doctor Prats, Ginestà, Lia Kali, Sara Socas, Cristian Varela, una barreja entre música de carrer, urbana, folk, electrònica i pop. Tampoc no hi faltaran els espectacles familiars: Rock per Xics, Filomena, espectacles de carrer i circ, activitats infantils que permeten que la tradició arribi a les noves generacions.
I és clar, focs artificials, castells, les Matinades, correfocs i actes nocturns que omplen de llums els carrers de Girona.
L’origen de les fires
Aquestes festes són en honor de Sant Narcís (29 d’octubre), patró de la ciutat, representat envoltat de mosques. La llegenda explica que quan les tropes franceses van arribar a Girona, es van trobar amb una ciutat emmurallada i disposada a defensar el seu territori. Primer de tot van ocupar els barris que quedaven fora de la muralla, com el de Sant Feliu on hi havia les despulles de Sant Narcís. Els francesos, en entrar a la ciutat, van profanar el seu cos, i milers de mosques van sortir del sepulcre de fusta i van anar directament a atacar els soldats francesos, de manera que van fugir. Aquest és el miracle de les mosques de Sant Narcís, que ha convertit la mosca en una iconografia per representar Girona.
