La plaça de Mercadal de Reus tornarà a ser l’escenari, el divendres 28 de juny al vespre, d’un dels plats forts de les Festes de Sant Pere: el Ball de Galeres. Quatre galeres turques i quatre cristianes, un àngel i un macer, tornaran a enfrontar-se simbolitzant l’eterna lluita entre el bé i el mal. Enguany aquest ball celebra 23 anys de la seva recuperació per part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, en una tasca de veritable arqueologia patrimonial. Avui el ball s’ha convertit en un dels elements festius més icònics de la ciutat, que cada any té llista d’espera per participar-hi.
El Ball de Galeres és un ball singular i segurament únic dins el panorama festiu de Catalunya, perquè s’emmarca en el model de balls de moros i cristians però pren la forma única d’una batalla naval, o naumàquia, explica Albert Sales, president de la Coordinadora. Representaria la batalla de Lepant, on els dansaires ballen sota el so dels trabucs imiten els trons dels canons. Es tracta d’un ball molt antic (la primera notícia d’aquest ball data de l’any 1733) i que va ser representat fins al primer terç del segle XIX. Sembla que corresponia al gremi de galoners que agrupava els teixidors especialitzats en la fabricació de teixits propis de passamaneria.
Albert Sales assegura que “la història de la seva recuperació va ser una feina de pic i pala per part de Montse Huguet, llavors al capdavant de la Coordinadora, i Josep Bargalló, promotor de l’entitat”. Ells havien trobat documentació conforme a Reus hi havia hagut una de les danses més luxoses que s’havien vist (pel vestuari, per l’ús dels trabucs, per la música) i van començar a investigar-hi a partir de l’escassa documentació que hi havia”.
I entre aquesta documentació, destacava un dibuix fet per l’historiador i arxiver Andreu Bofarull, fet en el primer terç del segle XIX, que representava un ballador amb un trabuc i portant a mig cos, i subjectada a les espatlles amb corretges, una nau feta fusta. Bargalló i Huguet, amb la col·laboració de la cosidora reusenca Rosa Badia, van buscar en l’Arxiu Nàutic del Port de Tarragona i en la tradició de cultura popular, per informar-se “sobre les característiques de les naus, els pals, les veles. I de tot això va acabar sortint l’estètica que coneixíem avui d’aquesta dansa”.
Un dels principals reptes va ser dissenyar unes galeres que puguessin dur a sobre els balladors, explica Albert Sales. “Es va fer un primer model, que pesava moltíssim. Més endavant es va dissenyar un segon model en què es van incorporar elements de fibra de vidre”, que va aconseguir reduir el seu pes i fer-lo més fàcils de portar. Tot i així, per ballar cal estar en bona forma, perquè cada galera pesa uns 21 quilos.
El segon desafiament va ser la composició de la música que havia d’acompanyar el ball. “Van ser dos o tres anys de recerca i confecció d’una música feta expressament i alhora per acompanyar tota la coreografia –una presentació, una batalla i una victòria (cristiana, o derrota) – en el seu ball de lluïment”. La base va ser una melodia que es conservava a la ciutat, d’origen desconegut però que representava una batalla de moros i cristians, i que es va acabant adaptant per a instruments fins a arribar a la cobla de ministrers. Avui la música és “perfectament reconeixible per la gran majoria dels reusencs i que s’ha convertit en patrimoni sonor de la ciutat”, afirma el president de la Coordinadora.
Recuperació o creació
La setmana passada, Valls presentava en societat el seu nou ball de galeres, “recuperat després de dos segles”, com a prèvia de la festa major de Sant Joan. La Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus va publicar un comunicat que ràpidament va encendre un cert debat en les xarxes socials. Des de la Coordinadora sostenen que no és apropiat parlar de “recuperació”: afirmen que per crear la dansa vallenca s’han basat en una documentació que parla de les festes d’honor a Mare de Déu de la Candelera i unes danses que s’hi ballaven; entre elles, s’esmenta el ball de galeres, però probablement hi participava com a dansa convidada i forana i no com a dansa genuïna del municipi.
Per això, Albert Sales, creu que seria més honest afirmar des de Valls “que han fet un ball de galeres i que s’han emmirallat en Reus. La cultura popular no entén d’autoria ni de propietat (igual que hi ha moltíssims balls de gitanes o castells a tot arreu) i per això és tan rica, extensa i vasta”, però demana respectar el patrimoni i la tasta de recerca documental que s’ha fet”.
Per la participació de trabucaires en el ball, la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus s’ha incorporat a la Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, que agrupa a una seixentena d’entitats i que treballen per “la normal celebració de representacions festives amb armes d’arcabusseria, manifestació pròpia del nostre territori”.
