Granollers i Cardedeu han inaugurat aquest primer cap de setmana de febrer la temporada de ball de gitanes, que s’estendrà entre el Carnaval i l’inici de la primavera a una trentena de poblacions del Vallès. En indrets com Sant Cugat, Sant Celoni o Sant Esteve de Palautordera, les ballades tornaran a ser multitudinàries i amb rècord de participació, fet que confirma que la tradició és ben viva i que ha sabut atraure a les noves generacions, però per les colles l’èxit significa un repte organitzatiu i en alguns casos ha obligat a canviar la ubicació i a repensar el format.
Ballades multitudinàries
Les castanyoles i picarols sonaran el dissabte 14 de febrer a la plaça Octavià de Sant Cugat Vallès. Aquest 2026 s’ha tornat a batre el rècord d’inscripcions: prop de mil persones, gairebé cent més que l’any passat. Per això, la comissió del Ball de Gitanes, com ja va fer en l’edició anterior, organitza prèviament un sorteig per seleccionar els 768 balladors (122 quadres) finals que, en dos torns, seran els qui podran sortir a ballar davant el Monestir. A més, enguany s’estrenaran les Gitanes Desoctaviades, una ballada simultània en la plaça Barcelona, per donar aixopluc a les 24 colles que n’han quedat fora.
A Sant Celoni el ball de gitanes serà també multitudinari: aquest cap de setmana aplegarà més de 600 persones,entre balladors de totes les edats, músics, diablots i organització, que ompliran el Gitanòdrom, l’aparcament del pavelló que substitueix la plaça de la Vila des de l’edició de 2023. Aquesta edició coincideix amb dues efemèrides destacades: la 40a edició de la ballada del Filferro (els menors de 17 anys), el dissabte 14, i la 45a ballada del Ferro (els adults), l’endemà.
Un dels balls més antics del país
Altres municipis del Vallès Occidental i Oriental també parlen de xifres rècord: el passat diumenge 8 de febrer les gitanes de Granollers han aplegat gairebé 230 balladors adults i prop de 70 d’infantil, mentre que a Cardedeu han participat més de noranta parelles i una trentena de gitanetes. Les pròximes cites a Sant Esteve de Palautordera, el 15 de febrer, i a Santa Maria de Palautordera, el 22 de febrer, anuncien més balladors que en edicions anteriors.
Les gitanes han agafat embranzida en Vallès en els darrers anys, però la dansa és molt antiga i molt estesa, i constitueix un element identitari d’aquest territori, com recullen en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès. La primera menció coneguda d’aquest ball és un document de 1887 que fa referència a una ballada de gitanes a Sant Celoni l’any 1767, que va redactar el farmacèutic i intel·lectual Miquel Draper. Sembla que inicialment no era un ball sinó un espectacle tradicional que se celebrava amb motiu del Carnaval i on s’interpretaven diverses danses. En la web l’Agrupació de Colles del Ball de Gitanes del Vallès indiquen que era conjunt de danses que van portar els gitanos procedents d’Hongria i Polònia. Altres estudis destaquen el seu caràcter camperol i relacionat amb la primavera, on els seus elements són per demanar bones collites.
Amb el temps, a molts municipis les ballades van passar a ser molt ocasionals o es van perdre. L’impuls pel ressorgiment arriba a partir de l’any 1970, quan Albert Sans, de l’Esbart Dansaire de Rubí, va recuperar una coreografia per ser interpretada en escenaris. A principis dels vuitanta, Sant Esteve de Palautordera, Sant Celoni i Llinars del Vallès van ser els primers pobles a recuperar la dansa al carrer. En els anys següents s’hi sumen altres poblacions, gràcies a l’impuls dels esbarts locals i el jovent.
També hi ha experiències més recents, com és el ball de gitanes de Sabadell, que diumenge vinent celebrarà cinc edicions, el de Terrassa (el 21 de febrer), que compleix tres anys o el de Lliçà d’Amunt (l’1 de març), que va recuperar aquesta celebració històrica per carnestoltes l’any passat.
Danses posades al dia
A Sant Cugat, l’any 1995 l’Esbart local recuperà per Carnaval les gitanes que feia anys es ballaven per la festa major i la festa de la tardor, i a partir del 1999 s’obrí la participació a tothom qui volgués aprendre’l. Des de la comissió del Ball de gitanes d’aquest municipi, Nacho Ferrer explica que l’objectiu final és mantenir la tradició, però qui s’hi apunta a ballar ho fa per passar-s’ho bé. Per ell, l’èxit de les gitanes rau en el fet que “tothom hi és benvingut i qui ho prova repeteix”. El ball ha sabut atraure molt gent jove, “que cada any va engrossint les files del ball: les “giovenetes” (menors de 16 que ballen dissabte amb “els grans”) i les gitanetes (menors de 12 que tenen el seu espai el diumenge de carnaval infantil), i permet pensar en un futur a llarg termini”.
Els balls també han sabut posar-se al dia, han trencat amb l’estigma del ball tradicional com un entorn exclusivament femení, apostant per la igualtat i diversitat de gènere. A Sant Cugat fa uns anys que van decidir “equiparar les parts pensades per home i per dona canviant noms (ja no hi ha ball de noi o ball de noia, sinó posició de dins o posició de fora) i adaptant coreografies per tal que totes les posicions llueixin”, explica Ferrer.
Places petites
Aquest esforç per renovar-se i la capacitat d’adaptar-se als canvis socials i culturals han contribuït a fer de les gitanes un patrimoni viu, explicava la directora de l’Esbart Ciutat Comtal, Teresa Agustí, en l’últim número de la revista. Però, per contra, l’augment del nombre de dansaires han deixat petites les places i en algus casos han obligat a repensar el format. A Sant Celoni, fa tres anys que van abandonar la plaça de la Vila per anar al Gitanòdrom, a Rubí han canviat tres cops de lloc i actualment ballen a una avinguda molt ample on fan els actes de festa major, i Cardedeu, el passat 8 de febrer, ha desplaçat la ballada a la plaça de Joan Clusellas i Teixé i ha modificat la distribució dels balladors en algunes coreografies. A Sant Vicenç de Castellet (a la comarca del Bages) l’any passat van estrenar dos torns per acollir dels 500 participants, com ja fan també a Sant Cugat. Des de les gitanes d’aquest municipi del Vallès, expliquen que sovint pateixen “per la part més tècnica del ball, pel fet que és molt difícil ensenyar una dansa amb coreografia del calibre actual a tothom”. I des de fa temps reclamen més suport institucional i espais adequats per assajar amb seguretat i qualitat. L’any passat algunes colles de gitanes van reunir-se a Sant Celoni per compartir neguits i mirar de buscar-ne solucions.
Més enllà de Carnaval
Tot i que la temporada més intensa és pel cicle Carnaval, hi ha poblacions que ballen gitanes més tard, com Sant Vicenç de Castellet, per la segona Pasqua, o Rubí, que les programen per la seva festa major, per Sant Pere (i per a aquesta edició, ja tenen rècord de colles inscrites).
El Carnaval marca també l’inici d’una nova temporada de la Roda de Ball, un seguit d’aplecs on distintes colles competeixen davant un jurat amb coreografies d’exhibició més elaborades, alternant diversos pobles i que acaben sempre a l’abadia de Montserrat. És organitzada per l’Agrupació de Colles de Ball de Gitanes del Vallès, reuneix les colles de la trentena de municipis que hi participen.
