Feia gairebé mig segle que la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell acabava amb la interpretació d’El meu avi. Des que l’Ajuntament de Palafrugell va anunciar que la 58a edició no ho faria, ha crescut la polèmica sobre els motius des d’aquesta decisió. L’alcaldessa Laura Millán ha justificat que la popular peça de Josep Lluís Ortega Monasterio sigui substituïda per tres havaneres –Mariners de terra endins, La bella Lola i La gavina—per la necessitat de «deixar pas a un repertori nou» i homenatjar «compositors vinculats al municipi». La cantada, dissabte 5 de juliol, gaudirà de les actuacions de Terra endins, Port-bo, Neus Mar i Peix Fregit.
Les veus crítiques amb la decisió de l’Ajuntament consideren que aquesta s’ha pres arran de l’emissió del documental Mur de silenci (3Cat) en el qual es vincula Ortega Monasterio amb una xarxa d’explotació de menors. La família del compositor defensa que les acusacions ja van ser rebutjades en sentències fermes de 1984 i 1985, i defineix l’exclusió d’El meu avi com un acte de censura.
En un comunicat publicat a la xarxa X, manifesta que «El meu avi es va convertir en un himne català gràcies, en part, al seu sentiment catalanista durant els darrers anys de la dictadura franquista. És sorprenent que l’autor Josep Lluís Ortega Monasterio aconseguís superar la censura d’aquella època, permetent al públic cantar una havanera que acabava amb ‘Visca Catalunya, visca el català’, i que, en ple 2025, un ajuntament decideixi censurar una cançó que pertany al poble».
Des de l’Ajuntament de Palafrugell s’ha manifestat que les cançons d’Ortega Monasterio no estan prohibides a la Cantada d’Havaneres, i que no es descarta recuperar la interpretació d’El meu avi en futures edicions.
