Al documental hi intervenen diferents persones coneixedores de la tradició. Aquest és el cas de Joan Ignasi Gómez, periodista i activista cultural, que descriu el ball de diables com una representació teatral que segueix l’esquema tradicional de la lluita entre el bé i el mal que es resol al final. La tradició que es conserva al Garraf, al Penedès, l’Anoia i al Camp de Tarragona, comenta, acumula diferents influències històriques i en què es poden tenir en compte diferents factors. El ball és sempre una lluita entre el diable que acaba sent superat per un angelet, per tant, és clara la funció evangelitzadora i religiosa que tenia el ball.
En el documental també es posen de relleu altres aspectes interessants de la tradició com els diferents models de balls de diables que es poden trobar, des el ball més tancat a un ball de lliure participació, en el qual cada persona es pot fer el seu vestit brodat. Al segle XVIII el ball tenia un caire més social pel que fa a atorgar prestigi. De fet, en algunes ocasions es marca la diferència entre el ball de diables entre el camp i la ciutat.
