Fundades el 1985, les Diablesses de Mataró són la primera colla de foc catalana integrada per dones. En un temps i un àmbit llavors força –més– masculinitzat, van imaginar una nova manera de viure la festa i el seu model va servir per obrir el camí a moltes dones dins la cultura popular. Les Diablesses celebren aquesta efemèride amb una exposició al Museu de Mataró, que repassa la història de la comparsa i vol ser un reconeixement a totes les persones que n’han format part. A més, en aquestes festes de les Santes les dones de foc tindran un protagonisme especial, amb una Escapada a Negra Nit (la matinada del divendres 25 al dissabte 26 ) en clau femenina.
Un viatge i homenatge fotogràfic
Sota el títol Cremant els 40. Diablesses de Mataró (1985 – 2025), l’exposició (fins al 21 de setembre a Can Serra) proposa un recorregut fotogràfic i emocional per la comparsa de foc institucional. El nucli central el formen quaranta fotografies de gran format fetes per Helena Molinos, fotògrafa i membre de la colla, acompanyades de textos que relaten vivències personals i anècdotes de les protagonistes. En les imatges o es distingeix expressament cap rostre, envoltat pel fum o pel foc, amb la voluntat de no personalitzar i deixar tot el protagonisme a la figura de la diablessa.
A banda de les imatges, s’hi poden veure els tres vestits que han dut les diablesses al llarg de la seva història, tots tres creats per la dissenyadora mataronina Nefer Rovira; l’últim, estrenat el 2021, on destaquen les flames, les llunes i elements associats al Mediterrani i a Mataró, com sargantanes i unes maduixes sobre la capa vermella i negre. L’exposició també recull objectes, fotografies, documents històrics –com l’escrit original de La Crida de la festa major de 1985– filmacions d’arxius i un mural de fotos de més de cent persones que han passat per la colla, en “homenatge a tota la gent que va ajudar a crear la colla i a tirar-la endavant”, explica Assumpta Triadó, membre de les Diablesses.
Triadó és una de les dues dones –juntament amb Montse Sans– que és a la colla des dels seus inicis. Ella explica que la idea de fer una comparsa de foc va sorgir a partir d’un grup de mataronines que, després d’anar al correfoc de Barcelona, van decidir portar l’experiència a Mataró, on encara no hi havia tradició de diables. “En les altres comparses de la ciutat, de gegants, la Momerota, eren majoritàriament d’homes, i vam pensar que crear una colla exclusivament femenina era la manera que les dones sortissin en el seguici festiu i compensar el desequilibri”.
La diablessa reconeix que en els inicis van rebre alguna crítica. Algú els va acusar de discriminar i també que fer una colla de dones podia tirar per terra “tota la feina que s’hauria de fer perquè les dones entressin en les altres colles de gegants i de figures. Però va ser més gran l’ajut i el suport que van tenir que no les posicions en contra”.
En aquests quaranta anys la colla ha passat de vint a trenta-cinc membres (de fet, hi ha llista d’espera per entrar-hi) i s’han ampliat els perfils. “En els primers anys les dones que es quedaven embarassades i tenien canalla plegaven, cosa que no passava amb els homes en les altres comparses. Ara ja no és així, i moltes diablesses continuen venint amb els nens petits.”
Les Diablesses a Les Santes
Amb motiu del 40è aniversari, les Diablesses tindran un paper central en les festes de Les Santes, que arrenquen avui 25 de juliol i s’allargaran fins al dia 29. Un dels plats forts serà l’Escapada a Negra Nit, la matinada del 25 al 26, que, com és tradició, comptarà amb la participació de colles convidades d’arreu del país: les Bruixes de Ripollet, els Bocs de Can Rosés de Les Corts de Barcelona, la Bella d’Horta de Barcelona, els FocErrats de Vilanova del Vallès, els Diables de la Maurina de Terrassa, els Diables de Tordera i els de Bigues i Riells. Però en aquesta ocasió, a l’acte han convidat especialment les dones diablesses.
També sortiran el dia 27, Diada de les Santes, obrint el seguici festiu en la Passada que recorrerà els carrers del centre amb inici i final a l’Ajuntament, amb els gegants, nans i la Família Robafaves, momerotes, l’Àliga, dracs i la música de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme.
