Va ser necessari esperar fins a 1947 perquè el ball de diables de Vilanova i la Geltrú, desaparegut a finals del segle XIX, tornés a fer vibrar la capital del Garraf. Amb motiu del 75è aniversari de la seva recuperació, Converses sobre el foc dona veu a persones de diferents generacions que n’han format part. El film té la virtut de trencar l’esquema canònic dels documentals històrics, massa sovint construïts a partir d’imatges antigues i veus en off de to neutre. La proposta que se’ns planteja és captivadora per la seva senzillesa: quinze persones recordant el seu pas per la colla. Per dotar-la d’un fil narratiu, se’ns explica la història contemporània dels diables vilanovins en cinc períodes, que corresponen als anys que s’ha utilitzat els vestuaris d’Enric Cristòfor Ricart (1947-1980), Armand Cardona (1980-1995), Joaquim Budesca (1995-2006), Pep Duran (2006-2016) i el vestuari actual d’Oscar Estruga.
Com qui no vol la cosa, les converses ens expliquen fets d’allò més importants del ball de diables contemporanis: els mecanismes de censura del tardofranquisme, com es va generar el singular salt vilanoví, el protagonisme del jovent en l’organització del ball, la importància que va tenir la constitució de la colla per la integració de les dones, els inicis del correfoc a Vilanova, els mètodes de subscripció popular, la dignificació de les persones que no llencen coets (tabalers, bossers), i en general, la gran implicació que suposa formar part del seguici de Llucifer.
Més enllà dels continguts, la càmera de Joan Ignasi Gómez sap transmetre l’emoció que senten els diables (en actiu, i sobretot els antics) quan parlen sobre la colla. Converses sobre el foc va presentar-se en públic el 14 d’abril, i des d’aquesta setmana pot veure’ns en obert al canal Youtube del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.
