No és una reminiscència medieval, sinó una expressió plenament contemporània. Aquest serà el punt de partida de la conferència “La pólvora fa festa. Els orígens del model reusenc de ball de diables”, que l’etnòleg Salvador Palomar impartirà dimarts 16 de setembre (19 h) a l’Arxiu de Reus (c./ Sant Antoni Maria Claret, 3). La xerrada és el resultat de la investigació que l’autor ha fet sobre la matèria durant dècades a partir de fonts documentals i d’hemeroteca.
A les acaballes del segle XVIII, Reus és la segona ciutat més poblada de Catalunya, amb una important indústria tèxtil i d’aiguardent. És en aquest context de vigor econòmic on es troba origen del ball de diables reusencs. En el memorial d’una professó del 22 de maig de 1792, es documenten dues danses de diables «con atambores, que iban delante de todos, seguidos de una multitud de diablos disparando cohetes y ruedas de fuego artificial por todo el curso de la procesión».
Des d’aquesta forma primigènia, el ball de diables, vinculat al gremi de boters, es transforma en el segle XIX en el model actual. Això significa: diables participant de manera individual, sense personatges establerts ni colles definides. En un memorial de celebració per a la jura d’Isabel II ja s’entreveu aquest model sense ball parlat. Segons Palomar, l’èxit de la nova proposta s’explica per la potent indústria de pirotècnia que tenia Reus, així com per la considerable activitat teatral de la ciutat, que va fomentar la confecció d’indumentària personalitzada.
Coincidint amb un període de secularització social, el model de ball de diables reusencs va estendre’s al Camp de Tarragona, al Priorat i a altres poblacions limítrofes. Actualment només es conserva a Reus, Falset i les Borges del Camp, però ha deixat empremta en la indumentària de molts municipis d’aquestes comarques.
