Dos-cents seixanta-set anys després de l’última referència escrita, els diables tornaran a ballar pel Corpus barceloní. Serà el dissabte 21 de juny, de la mà del nou Ball de Diables de Barcelona – Revenedors, que es va presentar en societat el setembre passat després d’un any de treball i sota el paraigua de l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447. Hem parlat amb Alba Xifré, presidenta de l’entitat, sobre aquesta iniciativa que vol preservar i difondre la història del foc festiu a la nostra ciutat.
Com va sorgir l’interès per recuperar el ball de Diables de Barcelona i com ha estat el procés?
Érem un grup d’amics als quals ens agradava el món del foc i sempre anàvem a veure actes de foc de caire tradicional arreu de Catalunya. Sabíem que a Barcelona històricament sortien els diables per Corpus i ens van plantejar la idea de recuperar-ho. Vam investigar, vam anar a l’Arxiu Municipal, i vam veure que a Barcelona, efectivament, hi havia hagut aquest moviment. De fet, el 1424, el Llibre de les Solemnitats de Barcelona ofereix una extensa relació d’entremesos, figures i representacions, on, per primer cop, hi ha una referència als diables, en una representació de l’infern durant la processó del Corpus. Després aquest model va desaparèixer i per això vam decidir crear el ball de diables de la ciutat.
Quina informació vau trobar en aquesta recerca?
Gràcies a la recerca que es va realitzar a l’Arxiu Municipal de Barcelona, vam trobar tres nous documents que contenen documentació relacionada amb els preparatius per la celebració de les festes de Corpus, que acrediten que com a mínim els diables van sortir en el seguici fins al 1758, el que representa 28 anys més del que es pensava anteriorment.
De la mateixa manera, durant la recerca, també es va trobar una imatge inèdita on es pot veure a dos diables obrint el seguici durant unes festes populars a Vallvidrera. Finalment, i gràcies a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, es van trobar dues noves referències inèdites sobre diables a Barcelona, la primera del 1862 i la segona a Sant Martí de Provençals del 1878.
Quina és la vinculació del ball de diables amb l’antic gremi de Revenedors?
Vam veure que el Gremi de Tenders i Revenedors de la ciutat era l’encarregat de representar l’entremès de Sant Miquel amb els àngels, recreant la batalla amb els diables, durant les grans celebracions de la ciutat –com la processó del Corpus– des del segle XV. Aquesta entitat avui continua activa –enguany farà 578 anys de la seva fundació–, treballant en la recerca històrica de la ciutat i del patrimoni històric de l’antic gremi. Com que teníem aquesta història compartida, vam voler construir aquest vincle de col·laboració.
Si les referències que teníeu eren molt escasses, com heu fet per crear la indumentària, els tabals…?
Quant a la vestimenta, hem optat pel lli, un teixit natural i rústic i que representa la roba de sac que duien antigament els antics balls tradicionals. Volíem que fossin pintats –els dissenys són obra del patronista Guillem Amorós i de l’artista Núria Fortuny–, amb figures grotesques, satíriques i formes geomètriques. I vam escollir el color carmesí, que és el color identitari del gremi dels Revenedors.
Pel que fa als tabals, teníem clar que havien de ser de fusta i de pell. I quant a la música, vam investigar i vam demanar assessorament per poder recuperar un antic toc, el toc de trampes, una interpretació de la frase “tram-pes, tram-pes, tot són tram-pes” que els timbalers, o trampes, tocaven antigament en l’arribada del seguici a la processó del Corpus.
Per què us interessava recuperar el model tradicional, i en què es diferencia del model contemporani, que és el predominant a Barcelona?
Volíem ensenyar el model tradicional a Barcelona, ja que el que predomina és el model contemporani i ambdós són models diferents: en la manera de cremar, en el vestuari i en els tabals, però en cap cas nosaltres reneguem dels altres models tots són iguals de vàlids.
El pròxim dia 21 de juny us estrenareu en el Corpus barceloní. Quines activitats heu programat?
Volíem sortir per Corpus, perquè és l’origen de les festes i el que dona sentit als diables. L’Arquebisbat de Barcelona ens ha donat suport i ho hem pogut tirar endavant. Farem una taula rodona sobre els models de diables al segle XXI, al Museu Diocesà de la ciutat. La moderarà Amadeu Carbó i hi participaran com a ponents representants de diverses colles: Raquel Ferret, del Ball de Diables de Reus; Julià Albornà, del Ball de Diables de l’Arboç; Jordi Castany, del Ball de Diables de Cervera Carranquers; Magí Fortuny, del Ball de Diables de Ribes Colla Jove, i Jordi Cubillos, membre fundador de la Vella de Gràcia i representant de la Coordinadora de Balls Tradicionals de Catalunya.
A continuació, representarem el nostre ball parlat, que representa la lluita entre el bé i el mal, al Pla de la Seu, i acabarem amb una cercavila de foc pels carrers del voltant.
Com és la colla del Ball de Diables de Barcelona – Revenedors?
Som una colla assembleària, que respectem les referències històriques que hem trobat, això marca la nostra forma d’actuar ens els esdeveniments que fem.
Quan vam començar a parlar del projecte, l’any 2023, érem dotze persones, i vam decidir que no seríem més de trenta membres. Van donar veus a gent d’altres entitats perquè s’animessin a formar-ne part. Ens va passar que els homes van respondre massivament i ja que volíem ser paritaris vam decidir que el número de places de membres fos quaranta, meitat dones i meitat homes. Actualment, som vint-i-nou persones a la colla, vint són homes i nou dones, per tant, hi ha places lliures per a les dones per entrar al ball. Si un home vol entrar s’ha d’apuntar a llista d’espera, pot venir als actes per donar-nos suport, però no participar de manera activa. Aquesta desigualtat passa perquè tradicionalment als balls de diables només sortien homes, i les dones no cremaven.
Quina és la teva vinculació amb el món dels diables?
Jo he estat vinculada a la colla dels Diables de les Corts des dels 19 anys. Crec que la cultura no es pot perdre i cada cop ens fiquen més pedres per tirar-la endavant. És important estar en entitats de cultura popular per poder lluitar per ella i no perdre la nostra història i la nostra identitat.
1
