“Tota Catalunya és terra de bandolers, gairebé tots els pobles han tingut els seus bandolers particulars”, afirma Sylvia Lagarda-Mata en el pròleg del llibre i en la conversa. En parla amb coneixement de causa. L’autora ha recollit, investigat i localitzat més de 3000 bandolers d’arreu del país, i ha arribat també a la conclusió que més el 99% dels bandolers són d’origen català. “Els bandolers eren els nostres avantpassats”, assegura.
L’escriptora barcelonina explica que va començar a interessar-se pel bandolerisme quan treballava amb el seu llibre anterior, Terra de pirates (dedicat als”bandolers del mar”), i va topar-se amb moltes referències i fets de bandolers. Llavors va veure que era un fenomen molt divers i molt ampli, que s’allarga prop de mil anys –des de l’alta edat mitjana fins gairebé el segle XX– i propiciat per les moltes guerres i pel fet de ser Catalunya per una terra de muntanyes i de fronteres, però al mateix temps molt poc estudiat i distorsionat.
Lagarda-Mata considera que aquest oblit és degut, especialment, al fet que “el bandolerisme és un fenomen que pertany a la història en minúscula, no la que parla dels reis i batalles famoses sinó que afecta les classes populars, mitja i mitja baixa”. A mesura que va bussejar en els arxius i en la història, va veure que gran part del que ens ha arribat estava mitificat. La imatge romàntica del bandoler bondadós, com un pobre proscrit perseguit per la llei, que donava en els rics per donar-lo en els pobres, similar a un Robin Hood, no és certa, assegura. “El bandoler era un delinqüent de l’època. Robava per omplir-se les butxaques”. El cas més flagrant, assegura, és el de Serrallonga: d’ell se n’han escrit cançons, s’han fet sèries i obres de teatre, hi ha balls i… però se li va condemnar a mort i va ser ajusticiat per haver matat com a mínim a cinquanta persones”.
Els bandolers, entre la llegenda i la realitat
La intenció de l’autora no ha estat fer un estudi acadèmic ni una enciclopèdia de la història del bandolerisme sinó acostar aquest fenomen a tots els públics a través d’un recull de 135 biografies dels bandolers més interessants. No les trobarem organitzades per ordre cronològic sinó agrupades en 16 itineraris per tot el país, des de la Vall d’Aran, Ribagorça, els dos Pallars i Noguera, fins al Barcelonès, Maresme i Selva, que conviden el lector a escollir algun d’ells -per proximitat, per interès- i sortir a recórrer les poblacions que s’esmenten a la recerca de la seva empremta.
Entre els noms, destaquen els bandolers més famosos, Serrallonga, Perot Rocaguinarda o La Pera -immortalitzat per Lluís Llach a ‘El bandoler’ però també altres més desconeguts i curiosos, com Huguet de Bigues, del segle XIII, el “més antic dels bandolers”; l’Ibo o l’Esparver, que va inspirar La punyalada; el Xic del Coix d’Avià, que no era coix i estava especialitzat a assaltar esglésies, o Panxample, anomenat “el Robin Hood de les Terres de l’Ebre”. Una selecció respon sobretot a “la intenció que estiguessin representats totes les variants del bandolerisme: bandolers feudals, carlins, del barroc, que va ser el període més prolífic, els trabucaires, etc.”
També en trobem algunes dones, com Joana Massissa, companya de Serrallonga i convertida per la cultura popular en una mena de Julieta de qui el bandoler s’enamora com un Romeu, però que en realitat va ser raptada i obligada a compartir els seus delictes. També la Comtessa de Molins –qui surt en forma de geganta per la festa major de Sant Pere Pescador–, o Margarita Cisneros, de Llitera, però en general les dones eren molt poques, no més de mitja dotzena, perquè el del bandolerisme era un món molt masculí i molt violent.
Al llarg del llibre abunden les llegendes, cançons, romanços i frases fetes, que reflecteixen el gust de la cultura popular pel bandolerisme, i també l’autora també ha inclòs, entre biografia i biografia, interessants apunts sobre temes diversos, com els perfils dels bandolers, el seu manual d’instruccions per cometre segrestos i sol·licitar rescats, el seu vestuari i les seves quadrilles, sobre els caçadors de bandolers, o els seus càstigs o perdons.
En les últimes pàgines, s’ha inclòs un Mapa bandoler de Catalunya, amb una llarga relació de municipis i ciutats amb el seu corresponent (o corresponents) bandoler, més de dos mil noms que l’autora va poder localitzar, i que espera que funcioni com un esquer: a partir d’aquest llistat, “la gent, sobretot historiadors, poden descobrir que en el seu poble hi va haver un bandoler, i potser s’animen a investigar en els arxius o preguntant a la gent gran, i entre tots aconseguim donar vida a uns quants bandolers més”.
3
