Al llarg i ample de tot el país fins i tot a França i Madrid- s’escampen desenes d’escultures, monòlits, plaques, bustos i homenatges de tota mena a Clavé. Aquella frase de “com a casa enlloc“, amb Clavé és palmari! Al cap i casal el trobem al mig del passeig de Sant Joan, amb un monument inaugurat el 1888, dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i escultura de cos sencer obrada per Manel Fuxà. A Barcelona també podem trobar l’efigia de Clavé al Palau de la Música Catalana; en un monument a ell i a l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé a la Via Júlia; al seu retrat com a president, dues vegades, de la Diputació de Barcelona; a la casa on va néixer -el Casal dels comtes de Santa Coloma a Barcelona; o al seu panteó al cementiri del Poblenou.
No podem pas negar que a la demarcació de Barcelona, Clavé té molta més presència que a les altres tres demarcacions nostrades. La promoció dels cors i la seva vinculació a la política nacional i municipal ajuda a trobar monuments, memorials i homenatges a Igualada, Rubí, Martorell, la Garriga, Manresa, Sant Joan de Despí, Cardedeu, Cornellà, Esplugues de Llobregat, Badalona, Sabadell, Vilanova i la Geltrú… Un conjunt de retrats que responen a les seves imatges més canòniques i icòniques procedents dels retrats fets en vida de Clavé o els que s’anaren desenvolupant a finals del segle XIX i principis del XX.
Fora dels límits de la gran Barcelona, segurament és Valls una de les ciutats del Camp de Tarragona amb més relació claveriana. El monument a Clavé de la capital de l’Alt Camp presenta el famós “Força, equilibri, valor i seny” vinculat amb l’obra Els Xiquets de Valls (1867). Una part d’aquesta composició fou la melodia emprada per al que seria l’himne de Catalunya alternatiu a Els Segadors en la Segona República Espanyola: El cant del poble, amb lletra de Josep Maria de Sagarra. Però el poble no va acceptar el canvi i aquest nou himne no prosperà. La fal·lera d’homenatges a Clavé traspassà els Pirineus, a la població d’Arles del Tec, com en moltes altres de les demarcacions de la Catalunya Vella, també tenen el seu monument al mestre. Fins i tot a Madrid, un carrer porta el seu nom i una de les plaques -la principal- mostra el bust que ja ens és familiar. És precisament sobre la representació escultòrica de Clavé que Maria Dolors Capdevila i Boqué feu una conferència i article pel Centre de Lectura de Reus -que també té el seu monument a Clavé- titulat Els retrats escultòrics de J. Anselm Clavé.
