“Els castells són un senyal d’orgull i, sobretot, una metàfora col·lectiva d’allò que som capaços de fer plegats els catalans. Poques expressions culturals són tan tangibles en el sentit que uneixen a gent de procedències molt distintes, d’edats diferents i de diversos extractes socials”. Van ser les paraules del president del Parlament, Josep Rull, durant l’acte de commemoració dels 15 anys de la inclusió dels castells a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. Organitzat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, es va celebrar diumenge 16 de novembre a la Sala Oval del Museu d’Art Nacional de Catalunya.
La jornada va girar al voltant de cinc valors que defineixen el fet casteller i la cultura popular catalana: tradició, diversitat, passió, identitat i patrimoni. En conjunt, s’ha posat en relleu la riquesa i la diversitat de les manifestacions culturals catalanes reconegudes per la UNESCO. Durant l’acte, les colles van aixecar pilars simultanis com a símbol d’unitat i continuïtat. El gest també va servir per homenatjar les generacions de castellers que, al llarg dels anys, han fet créixer aquesta expressió cultural fins a convertir-la en un referent internacional. Des de la CCCC es va remarcar que el reconeixement de la UNESCO ha contribuït a “projectar els castells al món”, però sobretot ha reforçat la consciència que es tracta d’una pràctica que combina esforç col·lectiu, integració i transmissió intergeneracional. També la necessitat de continuar treballant per garantir la seguretat, la formació i la sostenibilitat del moviment.
Gràcies a la conducció de la periodista, creadora de contingut i castellera, Laura Grau, i l’humorista i actor, Marc Sarrats, l’acte va combinar humor, divulgació, audiovisuals, acompanyats per la música en directe a càrrec de Núria Conangle i Anna Francesch. També va comptar amb la participació de la poetessa Estel Solé que va recitar en primícia un poema inèdit del llibre Ulls alçats. Poemari casteller.
Per què els Castells són patrimoni de la humanitat?
La UNESCO va valorar els castells com una pràctica cultural única al món, des d’un punt de vista antropològic, social i comunitari. Els criteris que va enumerar són molt clars:
Un símbol excepcional de cohesió social: la UNESCO va subratllar que els castells són una activitat en què tothom té lloc: infants, joves, adults, gent gran i persones amb cossos, habilitats i funcions molt diverses. La força, l’equilibri, el valor i el seny són qualitats que es desenvolupen col·lectivament.
Una tradició viva i plenament vigent: la candidatura remarcava que, tot i tenir segles d’història, els castells no són folklorisme congelat: evolucionen, innoven tècnicament i mantenen una gran vitalitat social.
Un fort arrelament comunitari: el fet casteller no és només l’actuació a plaça: implica assajos, convivència, pedagogia, gestió d’entitats i una xarxa sòlida de suport local.
Per això la UNESCO el va considerar un model d’organització associativa exemplar.
Transmissió intergeneracional: es va remarcar que la cultura castellera es transmet de generació en generació gràcies a l’escola castellera interna de cada colla i al paper central de les famílies.
Respecte, cooperació i integració: la UNESCO va posar èmfasi en la funció inclusiva del món casteller, sobretot en contextos urbans amb població diversa. La idea que “fer pinya” és literal i simbòlica va ser clau en l’argumentari.
Contribució a la identitat cultural catalana: el reconeixement destacava que els castells són un element identitari important, però sense excloure ningú: un patrimoni obert, compartit i participatiu.
