Raimon Romaní és compositor, director i professor a l’Escola Municipal de Música Victoria de los Ángeles i Conservatori de Sant Cugat del Vallès. Dirigeix les Corals del Conservatori de Sant Cugat, que acaben de guanyar el primer premi (categoria juvenil) al Certamen Coral d’Ejea 2025, un dels concursos més rellevants de l’àmbit coral estatal, on va competir amb altres set formacions. Com a compositor, és autor d’una vintena de peces, entre les quals destaquen les obres simfòniques-corals La llegenda de Sant Jordi, l’himne Veni, creator spiritus, la cantata de Nadal Pastors a Betlem o la cantata sacra Vacuum monumentum (La Resurreció).
Amb la Coral del Conservatori de Sant Cugat vau guanyar el passat mes abril el primer premi en el 51è Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa). Un reconeixement que se suma a molts altres més (al mateix certamen, el 2017, o al Concurs Coral de Vitòria-Gasteiz, el 2024). A què respon aquest èxit?
És una història molt llarga. Aquest no és el primer premi que aconseguim, és el 13è des de l’any 2016, quan vam començar a participar en concursos. El concurs d’Ejea ens encaixa molt en bé, perquè té categoria juvenil, i pels joves resulta molt motivador.
El premi és el resultat d’haver treballat molt, i també al fet de tenir una estructura que ens ha permès construir una línia coral. Hem convertit l’assignatura del cant coral pròpia dels conservatoris en corals. I una manera de canalitzar les energies, d’oblidar-nos que som una assignatura, és anar a concursos.
Les Corals del Conservatori són de fet tres corals.
Sí, són tres corals, que responen a tres franges d’edat: la Coral Juvenil (de 13 a 15 anys); la Coral del Conservatori (de 16 a 19 anys), que es va fundar el 2011 quan vam tenir el conservatori de Sant Cugat, i la Coral Jove (de 20 a 25 anys), integrada per estudiants o antics estudiants del mateix conservatori, que es va crear l’última, l’any 2018. Aquesta línia coral l’hem construït durant molt de temps i ha permès fer créixer el nombre d’alumnes: en total són un centenar de cantaires.
A més d’aquestes formacions, a l’escola de música també hi ha les corals infantils, a partir dels 8 anys, que dirigeix Elisabet Kubesch. Tot això conforma la línia coral de l’Escola de Música i el Conservatori. Aquesta línia permet que els alumnes tinguin una formació coral continuada i atendre cadascuna de les edats de forma específica.
Abans em preguntaves per les raons del triomf en el concurs d’Ejea de los Caballeros: la clau també radica en això, en tot aquest planter, amb les corals infantils a sota.
Com és el vostre repertori?
Depèn del concurs on anem i de com ens presentem interpretem un repertori o un altre. A Ejea de los Caballeros vam anar la Coral del Conservatori i la Jove, i per això vam interpretar un repertori més juvenil, és a dir, un repertori adaptat a les veus d’aquestes franges d’edat.
Allà és obligatori cantar una cançó aragonesa, i vam fer una cançó popular molt vistosa i amb coreografia. També vam cantar ‘Desert Sea’, del compositor australià Luke Byrne, també molt vistosa i amb percussió; una peça del compositor mallorquí Baltasar Bibiloni, un autor totalment desconegut –va bé portar coses desconegudes als concursos per sorprendre el jurat–, i una obra meva, ‘Caelus novus et terra nova’, també per aconseguir aquest factor sorpresa.
Quins són els pròxims concursos i activitats que teniu?
El 18 d’octubre de 2025 participarem amb la Coral del Conservatori en el Concurso Nacional de Corales Antonio José, a Burgos, un certamen dedicat a aquest compositor i director burgalès assassinat al principi de la guerra civil. Portarem un repertori variat, amb obres clàssiques (de Mendelssohn, Pau Casals), algunes meves. És obligatori portar una cançó popular de Castellà Lleó i he trobat una molt interessant ‘¿Què dirà la gente?’, arranjada pel compositor i músic català Francesc Pujol, que va ser director de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i ajudant principal de Lluís Millet, el fundador de l’Orfeó Català; per tant, no crec que la coneguin.
Amb la Coral Juvenil, de 13 als 15 anys, farem colònies de coral a l’estiu, que són una ocasió per trobar-se i fer assajos intensius.
I amb la coral Jove (de 20 a 25 anys) el passat mes de març vam guanyar el primer premi en el III Certamen Coral de Granada, que dona accés al Gran Premio de Canto Coral, un concurs que reuneix els primers premis dels cinc certàmens estatals de l’any 2025. Ens trobarem al novembre de 2026 Cocentània (Alacant). És un gran repte, mai hi hem participat. Volem fer un repertori difícil perquè és un concurs de molt nivell.
Quines motivacions et van portar a dirigir corals joves?
Factors n’hi ha molts, però bàsicament m’han influenciat dues coses. Primer, el gran mestre Manuel Cabero. Vaig tenir ocasió de cantar de cantar al cor l’Albada, el cor juvenil de l’Agrupació Madrigal, quan la dirigia ell. Hi vaig cantar dels 14 fins als 18 anys, i després vaig ser alumne seu de direcció. Cabero sempre ha estat un inspirador i un referent en la música coral i en la formació de joves i adolescents en el cant coral.
El segon motiu va ser el festival de Cantonigròs (Osona), un concurs de cant internacional que es va fer durant prop de 35 anys, fins al 2017, on participaven corals internacionals de joves de nivells altíssims. Quan veia aquells joves entre 14 i 18 anys cantant d’aquella manera vaig pensar: “Això té un gran potencial educatiu, a mi m’agradaria aconseguir això”.
També hi ha un tercer element: una certa preocupació o interès en la renovació del cant coral. La franja jove acostuma a ser l’edat on es perden els cantaires. Les corals infantils estan força definides, però molts nens que canten deixen de fer-ho quan són joves (perquè quan són adolescents tenen el cap en mil històries i tenen molts estímuls). Per això vaig pensar que calia fer alguna cosa perquè continuïn.
Com s’aconsegueix atraure aquests joves? Quines són les estratègies perquè no deixin el cant?
Cal treballar molt i s’ha de tenir molta insistència, i oferir-los activitats que puguin fer i que els permetin sentir-se connectats amb ells mateixos. I que tinguin reptes. En aquest sentit, els concursos funcionen molt bé. Alguns poden pensar que el factor competitiu no és bo en l’àmbit artístic, però encaixa molt bé amb els adolescents i joves perquè ells estan molt acostumats a competir. Ens ho passem molt bé. A vegades, quan acabes en tercera o quarta posició, fa ràbia, però aquesta ràbia també té el seu interès, perquè veure gent que és millor que tu resulta molt motivador.
Tothom pot aprendre a cantar?
Pel que he observat, hi ha una majoria molt àmplia de gent que té qualitats vocals, molta més gent de la que estudia música.
A més de dirigir també et dediques a la composició. Quin àmbit t’atrau més?
Jo necessito les dues coses per viure. La composició és una cosa que sento de molt endins, des que era petit, i m’interessa molt. Perquè és una manera d’estructurar les emocions. M’inspiro en els clàssics –quan dic clàssics vull dir tots, no puc donar perquè són tots- i intento deixar-me guiar per ells.
Quina és la salut del cant coral a Catalunya?
Hi ha un cert moviment, a vegades quan vaig a un lloc o per les xarxes em sorprèn descobrir una coral que no coneixia. Tot i així, crec que queda espai per millorar, en el cant coral en general i especialment en el cant coral juvenil. En aquest àmbit, som molt poquets els que ens hi dediquem, gairebé ens coneixem tots, i això no pot ser, hauríem de ser més. Penso que fa uns temps, trenta o quaranta anys, hi havia més gent que cantava.
Quins són els pròxims reptes que t’agradaria aconseguir?
Com a compositor, el meu repte és acabar la simfonia que estic escrivint, a part d’altres obres que també tinc entre mans. És una simfonia d’estructura clàssica, de quatre moviments, i la tinc molt avançada. Escriure una simfonia és un aprenentatge constant, estic estudiant les simfonies de tots -des de Haydn, Mozart, Beethoven, etc., i tots el que venen després- i aprendre estructures musicals i orquestració és un plaer immens.
I en la direcció, el repte és anar pujant de nivell i anar fent activitats amb les Corals. A nivell més concret, amb la Coral Jove, em faria molta il·lusió anar al concurs internacional de Tolosa, al País Basc, que reuneix els millors cors del món. És un repte superior, no hi hem anat mai, i és un somni que m’agradaria aconseguir d’aquí dos o tres anys.
