El cant coral és part estructural de la història cultural del nostre país. Introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-1874), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat, atorgant al món coral incipient una clara vocació social i una manera de fer música progressista i participativa. Avui el món de les corals és punt de trobada de grans i petits i continua mantenint aquesta vocació de crear teixit social i baula de participació intergeneracional. Per posar llum a les interioritats d’aquest món, Meritxell Tarragó i David Puertas, professor i divulgador musical i autor de més d’un dels volums de la col·lecció De cent en cent, han escrit a quatre mans el llibre 100 coses del món coral: una visió de la vida dels cors escrita des del cor (Cossetània edicions).

És veritat que cantar ens fa més feliços? Com s’organitza un concert? Per què sempre hi ha algú que arriba tard als assaigs? Ets dels més actius al grup de WhatsApp de l’orfeó? Aquestes només són algunes de les preguntes que es plantegen al llarg d’aquest llibre, “on les vivències personals i el coneixement tècnic ens condueixen fins als racons més inhòspits dels cors amateurs de Catalunya”. L’objectiu és descobrir tot allò que s’amaga dintre d’un cor i donar dees per conèixer i millorar l’experiència coral.

“Dirigir un ramat de gats”

“Una coral és la suma de moltes veus úniques i irrepetibles, i darrere de cada veu hi ha un cap, un cor, un ADN, una història personal, una sensibilitat pròpia. Tocar un instrument fet de veus humanes (que, en definitiva, en això consisteix dirigir un cor) és com dirigir un ramat de gats”. Aquesta és una de les comparacions molt gràfiques que podem llegir al pròleg del llibre, escrit per la periodista cultural i cantaire amateur Anna Echevarría, que dona una idea del to divertit i comprensible tant per a coneixedors del món coral com per a nouvinguts que ofereix la lectura de 100 coses del món coral. Però que ningú no pateixi perquè el ramat de gats acaba essent harmònic: “Però tot just després del primer gest de direcció, que es diu levare, es produeix el miracle de l’harmonia. Només si heu cantat en una coral entendreu què se sent quan allò sona, i sona bé, i commou el públic, i tu n’ets part amb tot el cos”.

Podeu comprar el llibre online fent clic aquí