L’octubre del 2011 començava a prendre forma el projecte Clavé XXI, amb l’objectiu d’estendre l’acció del Palau de la Música al seu entorn i potenciar la inclusió social d’infants en situació de marginalitat mitjançant la música i especialment el cant coral, amb el convenciment del seu poder de transformació personal i social. D’aquesta manera, com feu Anselm Clavé a mitjans del segle XIX amb els seus cors d’obrers, el Palau de la Música seguia apostant per la música coral com a vehicle per a la integració social de les persones. Els primers passos es van fer amb nens i nenes del districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb una atenció especial a tots aquells que estaven en situació de vulnerabilitat social.
I el 2014, aquell projecte pilot que començava fa tres anys es presenta en societat amb una base molt sòlida. El projecte implica ja dinou formacions corals d’escoles de primària i entitats socials del districte, que impliquen 276 infants i joves, amb la col·laboració de l’obra social de La Caixa i la Fundació AGBAR. I els joves que demostren un interès per la música tenen l’oportunitat de formar part de l’Escola Coral de Ciutat Vella, on els cantaires més talentosos reben una formació complementària. “Forma part del Pla Estratègic del Palau la recuperació dels valors fundacionals de l’Orfeó Català, la creació del qual entronca directament amb els Cors de Clavé, una iniciativa que pretenia transformar la societat a través de la música”, expliquen els responsables del projecte.
Clavé XXI reivindica la figura de Josep Anselm Clavé, personatge cabdal en la història del cant coral a Catalunya. Clavé va ser pioner, a la darreria del segle XIX, a engegar iniciatives de caire social relacionades amb la música. Va apropar el cant coral als treballadors de les fàbriques industrials, que no tenien accés a la cultura i que vivien unes dures condicions laborals.
Amb aquest projecte, la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana inicia “un nou camí de transformació oberta, dinàmica i plural amb la voluntat de complir la seva vocació de servei a la societat”. Una nova trajectòria que es tradueix en noves maneres d’entendre i dur a terme la seva tasca com a agent cultural del país.
