Dies de festa esperen el tret de sortida a la Barceloneta i el Raval de Barcelona. Des de dissabte 30 de maig fins dilluns 1 de juny, aquests dos barris de la capital de Catalunya es converteixen en centre neuràlgic dels Cors Muts, una de les celebracions amb més solera i més estrafolàries d’aquests dos barris. A la Barceloneta en són protagonistes els components d’una vintena d’agrupacions corals humorístiques del barri que prenen els carrers disfressats, fent cercavila i portant objectes estrambòtics com destrals i culleres de mida gegant. La festa comença dissabte a les 8 del matí amb la cercavila d’acomiadament de les colles, que dura fins al migdia. Una vegada acabada la desfilada, les agrupacions marxen a passar el cap de setmana a fora i no reprenen la celebració fins dilluns a la tarda, quan es fa la segona desfilada, una disbauxa absoluta, perquè encara impregnats de l’ambient de festa que han viscut durant la sortida, els membres de les agrupacions desfilen disfressats i la gresca dura ben bé fins a mitjanit.
El nom de ‘cors muts’ fa referència al fet que moltes de les agrupacions que hi participen ja no es dediquen al cant. En molts casos la festa ha acabat superant l’activitat original de les entitats, que han estat transformades en agrupacions humorístiques. El fet que desfilin portant estris de grans dimensions que representen destrals, rems o agulles per a reparar xarxes té l’origen en el passat mariner del barri i en les corals, que s’agrupaven per gremis.
Aquests mateixos dies el barri del Raval també fa la seva festa dels Cors Muts. El procediment i els orígens de la celebració són els mateixos que els de la Barceloneta, però amb un parell de diferències. Els estris que branden la majoria de les agrupacions del Raval fan referència al passat obrer i menestral del barri: hi abunden les forquilles, ganivets, graelles i navalles. Aquí, la pirotècnia també hi té un paper destacat, perquè les agrupacions pengen cascades de foc a l’entrada dels seus locals.
Els Cors Muts s’emmarquen dins la celebració de la Pasqua Granada o Pentecosta, festivitat en què el cristianisme commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesucrist el dia de la Pentecosta jueva de l’any 30. Amb aquesta epifania els deixebles quedaren infosos d’una gran saviesa i d’un important do de llengües que els va permetre d’anar pel món a predicar. Per això la Pasqua Granada també commemora el naixement de l’església cristiana i l’inici de la propagació de l’evangeli arreu del món. D’una banda, aquestes agrupacions corals s’originen a mitjan segle XIX per iniciativa del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé, que va voler crear tot un moviment cultural per donar ocupació als obrers que, un cop acabada la feina, passaven la resta d’hores a la taverna.
