Segons la descripció que acompanya la imatge del lleó, aquest va ser encarregat pel gremi dels blanquers i pellaires amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Llucià i sant Marcià, antics patrons de Vic, que es va realitzar el 17 d’agost de 1664. Aleshores va néixer la idea de recuperar aquell lleó perquè se sumés al seguici vigatà, amb l’àliga, el bou, la mulassa i els cavalls cotoners.
I aquesta Festa Major, després d’un any d’esperar per la pandèmia, Vic ha recuperat el seu Lleó i s’ha presentat en societat a la plaça de la Catedral. El projecte es va encarregar fa un parell d’anys a un dels obradors d’imatgeria festiva més genuïns del país, el Taller d’Escultura Casserres, de Solsona, que avui comanda Sessa Casserres, tercera generació de tota una nissaga de mestres geganters. L’encàrrec era crear un lleó a imatge i semblança del de 1664. I dit i fet. L’estrena va ser amb la comparsa organitzada per l’Associació de Veïns del Remei La figura també va estrenar música i dansa pròpies, composta per Lluís Toran.
El Lleó no és una peça qualsevol de bestiari, és un animal considerat en la cultura universal com a fort i noble. Moltes civilitzacions l’anomenen com a “rei dels animals” i per aquest motiu li atribueixen actituds de coratge i majestuositat. De fet, quan se’l representa, en diverses ocasions apareix amb una corona, com és el cas de Vic. El Lleó, a la vegada, simbolitza la força i el poder, motiu pel qual se’l sol trobar en molts escuts i emblemes, com per exemple, a l’antic escut de la ciutat que llueix la façana de l’ajuntament, sota el rellotge. El caràcter que se li sol donar a aquest animal és majestuós i solemne.
