Ramon Saumell i Poch (Vilafranca del Penedès, 1938) va morir la matinada del dimarts als 86 anys. La seva pèrdua deixa el bestiari festiu i tradicional de Catalunya orfe d’un dels seus grans divulgadors, i sense gaire gènere de dubtes, el millor dels seus arxivers. En una entrevista recent a El 3 de 8, el fotògraf confessava tenir més de 500.000 instantànies entre diapositives i digitals. “Una col·lecció inèdita que ningú més té”, advertia. El caçador de bèsties, tal com era conegut afectuosament, anava engreixant aquest espectacular fons audiovisual des de feia més de cinquanta anys. Un projecte mastodòntic que el va fer mereixedor el 2014 del Premi BEST en la categoria Personatge Públic, guardó concedit per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, en la categoria Personatge Públic.
L’afició de Saumell per retratar la imatgeria festiva comença el 1970, abans de la gran onada de creació de bèsties que es viuria en les següents dècades. El seu fons té un valor qualitatiu i quantitatiu innegable. Permet transportar-nos a com se celebraven algunes festes emblemàtiques abans que es massifiquessin, i d’altra banda, està marcat per una clara voluntat d’exhaustivitat. Gràcies a la perseverança de Saumell, tenim constància que als Països Catalans i Occitània hi ha 2.424 figures d’imatgeria festiva en formal d’animal (dades del 2020).
El 1983, juntament amb Abel i Salvador Massana, va constituir el Grup d’Amics del Bestiari i la Cultura Popular, a través del qual s’ha impulsat la recerca. Les fotografies i vídeos de Saumell també ha servit de matèria primeria per a la confecció d’exposicions i la publicació de nombrosos llibres i produccions audiovisuals. Saumell ha mantingut aquesta voluntat divulgativa fins als darrers dies, com acredita la publicació del llibre Retrobestiari (2021) o bé la cessió fa pocs mesos d’un fons de 3.500 fotografies i 52 arxius –d’entre 3 i 12 minuts—als Castellers de Vilafranca que comprenen diades i festes majors d’entre els anys cinquanta i vuitanta.
