La Trobada d’Àligues Històriques, prevista dissabte 11 d’abril a Vilafranca del Penedès, s’emmarca en els actes de celebració del centenari de l’actual àliga de la ciutat. El programa arrencarà a les sis de la tarda amb la plantada de les àligues de Vilafranca, Lleida, Cervera, Igualada, Barcelona, la Bisbal d’Empordà, Agramunt, Tarragona, Girona i Reus.
Des de la plaça Jaume I, les deu figures iniciaran una cercavila conjunta que transcorrerà per la plaça de l’Oli, la Vall del Castell, la plaça de la Constitució, el carrer Parellada, la rambla de Nostra Senyora, el carrer Sant Joan i la plaça de la Vila, on tindran lloc els balls de lluïment.
L’endemà, diumenge 12, l’Auditori Rosa Maria Juncosa acollirà el concert Crui, a càrrec de l’Orquestra de Música d’Arrel de Catalunya, durant el qual l’àliga vilafranquina ballarà el Ball de l’Àliga i el Ball Solemne.
Els actes de celebració del centenari continuaran fins a la Festa Major vilafranquina: el 7 de maig (19 h) es presentaran a L’Escorxador els llibres L’Àliga a Catalunya i L’entremès de l’Àliga a Catalunya; el 3 de juny l’àliga participarà en la cercavila celebrada a la vigília de Corpus; i del 5 al 21 del mateix mes, la Capella de Cent Joan acollirà l’exposició “Història i vivència col·lectiva de l’àliga a través de l’art i la participació popular”.
Referències de l’àliga vilafranquina
L’àliga de Vilafranca està documentada des del 1600. En el Llibre Verd de la ciutat, es testimonia així la seva participació en el Corpus: “en aquex punt dansa l’àliga. La qual acustuma a dansar davant del Sanct Sagrament quan vol partir la professó, y a la plassa Major davant la casa del clavari, al carrer de Sanct Juan y al carrer de las Corts davant la Casa de la Vila”. També en el primer quart de segle, surt documentada en els actes de celebració d’un fill de Felip IV de Castella (1629). Més recentment, l’àliga torna a aparèixer referenciada en els diaris del Baró de Maldà (1771), i ja en el segle XIX, en el llibre d’administració de la Festa Major (1860).
L’actual àliga vilafranquina va presentar-se el 1926. D’aquesta manera, la ciutat va trencar un llarg parèntesi, que es remuntava aproximadament des de 1882, sense una àliga festiva.
