Barcelona tornarà a omplir els carrers de passos, tambors i vestes aquesta Setmana Santa 2026, amb una desena de processons repartides entre el Diumenge de Rams i el Divendres Sant. Tot i no tenir la dimensió d’altres ciutats de l’Estat, la capital catalana ha consolidat en les darreres dècades una tradició pròpia que barreja arrels històriques i influències contemporànies.
Una desena de processons a la ciutat
La programació arrenca el 29 de març, Diumenge de Rams, amb una de les imatges més icòniques: la processó de la Burreta, que surt de la parròquia de Sant Agustí, al Raval. Aquesta desfilada recrea l’entrada de Jesús a Jerusalem i dona el tret de sortida a la setmana litúrgica amb la tradicional benedicció de palmes i palmons. Aquell mateix dia també es poden veure altres passos al centre històric, en una jornada que combina devoció i ambient popular als carrers de Ciutat Vella.
El gruix de les celebracions arriba entre el Dijous Sant i el Divendres Sant. El dijous destaca el Viacrucis de la Sang, una processó de caire més sobri que recorre espais emblemàtics del centre. És el Divendres Sant quan Barcelona viu el moment de màxima intensitat. Als voltants de la Catedral i pels carrers del Gòtic desfilen algunes de les processons més destacades, com la de Nostra Senyora de les Angústies o la del Crist de la Bona Mort, juntament amb la de la Hermandad del Gran Poder i l’Esperanza Macarena, una de les més multitudinàries.
Aquestes desfilades, organitzades per confraries i germandats, reuneixen cada any centenars de participants i nombrosos visitants, amb imatges religioses, música processional i una posada en escena que remet clarament a la tradició andalusa.
Malgrat aquesta vitalitat actual, la Setmana Santa barcelonina té una història irregular. La ciutat va ser una de les primeres de l’Estat a celebrar processons, però moltes d’aquestes tradicions es van perdre a partir dels anys seixanta. La recuperació va començar tímidament amb iniciatives com la de la Hermandad del Gran Poder, que va reprendre les processons el 1966, i s’ha anat consolidant gràcies a l’arribada de noves confraries, sovint vinculades a la immigració andalusa.
La Setmana Santa a Barcelona és una expressió híbrida: manté elements de la tradició catalana —com la benedicció de palmes o la dimensió familiar de la festa— i incorpora l’estètica i la intensitat emocional pròpies del sud d’Espanya. Aquesta combinació explica per què, sense arribar a l’espectacularitat de Sevilla o Màlaga, la ciutat ofereix una proposta singular dins del calendari de cultura popular. Les processons s’escampen per diversos barris i permeten redescobrir espais com el Raval o el Gòtic sota una llum diferent, marcada pel silenci, la música i la solemnitat.
Entre el 29 de març i el 5 d’abril, Barcelona viurà així una setmana on la religió esdevé també patrimoni cultural i expressió col·lectiva, capaç d’atraure tant fidels com curiosos. Una tradició que, lluny de desaparèixer, continua reinventant-se al ritme de la ciutat.
