Quan el 16 d’octubre del 2010 a Nairobi (Kènia) es feia públic la inscripció de l’activitat castellera com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, es feia com reconeixement al treball en equip, la superació col·lectiva per sobre de la individual, per la no discriminació.
Tots aquests valors van quedar empetitits quan, a la tarda del 29 d’octubre, començaven a arribar notícies del que seria la tragèdia de la Dana al País Valencià. La cultura popular treballà aïlladament al principi i ja coordinada amb ONG i ajuntaments de la comarca de l’Horta Sud, la més afectada per les inundacions.
A Barcelona, els Castellers de Barcelona van ser els promotors d’una altra inundació, la de la solidaritat que acabà havent de tancar el seu local, ja que les tres plantes del mateix estaven plenes a basar de petites donacions de la gent.
Ja el dijous 31 i divendres 1 van sortir cap al País Valencià dues furgonetes amb voluntaris de la colla i material de primera necessitat. Paral·lelament, la Junta de la degana de Barcelona va organitzar una recollida de material de primera necessitat coincidint amb el pont de Tots Sants i així es va anunciar mitjançant les xarxes socials. La resposta va quallar i el mateix dijous, 31 i malgrat la pluja que queia, nombrosos cotxes s’aproparen al local del carrer Bilbao. Aquesta va ser la tònica dels dies següents, llargues cues de gent que esperaven al carrer per accedir al local dels Castellers de Barcelona i fer lliurament allò que bonament podien oferir. Cotxes aparcats en tercera filera, mentre altres cotxes i furgonetes de membres de la colla i voluntaris carregaven el material ja classificat per portar-lo al magatzem situat a Llinars del Vallès des d’on sortien els tràilers humanitaris.
Sociològicament, és interessant analitzar tant la gent que va portar productes com aquells que després de fer lliurament dels paquets demanaven quedar-se a ajudar a classificar: gent del Clot, barri on està la seu castellera, però també vinguda d’altres indrets de la ciutat com Sants, Guinardó o Barceloneta o fins i tot de fora de Barcelona. Per nacionalitats seria llarg exposar la procedència, però en general es podria resumir en molts llatins, xinesos o europeus, gent fins i tot que no parlant castellà ni anglès s’apropava amb el Google Translate per confirmar que aquells productes eren els que calia. No podem tampoc oblidar aquells comerços que tradicionalment col·laboren amb els castellers, com la farmàcia o el forn de pa, o el supermercat franquiciat de pakistanesos que a darrera hora de la nit i ja amb la seu castellera desbordada es va presentar amb una gàbia plena d’aigua i llet. La recollida total quan es va tancar l’admissió de productes rondava les 10 tones
Una acció solidària coordinada amb entitats valencianes, la qual cosa garantia l’arribada i justa distribució dels productes, que contrasta amb les actituds de les administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat o cossos de seguretat o emergències: 010, 012, Bombers, Creu Roja, Protecció Civil, TMB, Mossos, Guàrdia Urbana, responent negativament a la sol·licitud d’algun camió que porti les gairebé dues tones de material emmagatzemat encara a la seu dels Castellers de Barcelona, argumentant que o no disposaven de vehicles o que prioritzaven els seus productes, cosa comprensible en les entitats, però incomprensible en les administracions públiques, amb pressupostos elevadíssims i que giren l’esquena en moments d’excepcionalitat. Ara ha estat el fet de llogar camions per transportar l’ajuda humanitària, no tan sols dels Castellers de Barcelona, sinó de desenes, centenars d’entitats ciutadanes que estan fent un esforç per sobre de les seves possibilitats sense trobar resposta oficial, però no oblidem que altres entitats de cultura popular, concretament, ja que parlem de colles castelleres, segueixen sense local on assajar, com els Castellers de Sarrià o del Poble Sec.
La declaració de Patrimoni immaterial cultural per la UNESCO demostra la força d’un col·lectiu, d’una gent que malgrat, els impediments de l’administració, continuen capficats en seguir ajudant a la gent del País Valencià construint amb la ciutadania el castell més gran del món, el de la solidaritat entre pobles.
