El pròxim dimarts 18 de març, des del Teatre Auditori de Salou (TAS), una gala especial amb Ramon Pellicer i el cor infantil Amics de la Unió – Veus donarà el tret de sortida al programa de Salou com a Capital de la Cultura Catalana. Seran més de cent propostes d’arts en viu, cultura popular, música i gastronomia, que es desplegaran fins al gener de l’any vinent, amb la voluntat de donar a conèixer i reforçar el llegat històric, patrimonial i cultural del municipi i allunyar-se de la imatge de Salou com un destí només del sol i platja.
El programa, que compta amb un pressupost de 450.000 euros, donarà especial protagonisme als elements de la cultura populars, com els castells, les cercaviles de gegants i capgrossos i els correfocs. Des del consistori també han volgut potenciar les manifestacions artístiques locals i la implicació de les entitats del municipi, perquè els salouencs i salouenques sentin aquest any cultural com a seu.
Entre els plats forts que viurà la ciutat els pròxims mesos, destaquen els concerts i espectacles: el III Festival d’Arts Escèniques de Salou, amb teatre, cinema i la inauguració del cineclub Miramar; el Festiuet, que portarà al juliol artistes com Oques Grasses, The Tyets, Figaflawas o Mushka; el musical Love, love, love, de Ramon Gener, José Corbacho i l’Orquestra Simfònica del Vallès o un nou espectacle de les fonts ornamentals basat en la història de Salou.
També hi haurà millores en infraestructures i equipaments, com la remodelació del Centre Cultural Torre Vella i la reobertura del Museu de l’Esmalt Contemporani, “un museu pioner i únic”. Per primera vegada, s’obriran al públic els nius de metralladores de la guerra civil que s’estenen pel litoral salouenc i s’estrenarà una ruta del modernisme i el noucentisme.
En el quart trimestre de l’any es presentarà un llibre sobre la història del municipi editat per la URV i s’estrenarà una sardana inèdita de Josep Maria Baiges. També en l’àmbit de la cultura popular també destaquen actes com un gran correfoc pels 15 anys de la Colla de Diables la Morena, al juliol; els 50 anys de la Festa del Calamar, una tradició que connecta el municipi, amb gegants, exposicions i xerrades, al desembre, o la Trobada Nacional Gegantera, ja al gener de l’any vinent, a més de ballades de sardanes, trobades castelleres, de balls regionals, de puntaires, nits de rumba i d’havaneres.
A banda de tots aquests actes, el programa “és viu” i al llarg dels mesos s’aniran afegint noves propostes, segons expliquen des de l’Ajuntament. La intenció és que transcendeixi l’any de la capitalitat i deixi una empremta duradora en la identitat del municipi.
Consulteu el programa en aquest enllaç.
