L’historiador Pau Vinyes i Roig, veí i investigador de la memòria de Sant Andreu de Palomar, publica Republicans i catòlics. El Casinet i el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar (1873-1939) (Editorial Afers), el treball amb què va guanyar la XII Beca de recerca Terra d’Ateneus. L’estudi retrata la història de dues entitats molt destacades en el teixit associatiu del barri però fins ara “molt poc estudiats en profunditat”: el Casino Andreuenc, més conegut com el Casinet, que va desaparèixer en acabar la guerra civil, i el Casal Catòlic, avui en funcionament i membre de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Tant el Casino Andreuenc (més endavant Centre Obrer Instructiu Andreuenc i Avenç Obrer Català durant la República) com el Casal van ser centres d’esbarjo, instrucció, cultura, esport, de formació i “d’aprenentatge d’experiències vitals per a diverses generacions d’andreuencs i andreuenques”, i compartien la llengua catalana i la defensa de l’autogovern, però el seu caire ideològic era oposat. El primer, ubicat en la plaça del Comerç, a bell mig del nucli antic del poble de Sant Andreu de Palomar, era una entitat de signe republicà, laica i vinculada dins de l’esfera del republicanisme catalanista; en canvi, el Casal s’emmarcava en l’esfera del catolicisme amb vincles estrats amb la parròquia.
El llibre abraça des del 1873, any de la fundació del Casino Andreuenc –i encara vint anys abans que Sant Andreu del Palomar s’integrés en la gran Barcelona– fins a l’acabament de la guerra i la seva desaparició. L’autor estudia com s’estructuraven ambdues entitats, les activitats que s’hi desenvolupaven i dibuixa també el context històric en el qual van haver de viure, en un territori amb un component obrerista i menestral molt arrelat.
L’autor es fixa en el paper que van tenir les dones aquestes entitats, que “van significar per a moltes una font d’escapament en el seu món quotidià i laboral, d’encarcerament familiar, a voltes molt oprimit i menyspreat”. El Casinet tingué una secció femenina pròpia, que promogué activitats culturals (entre elles, xerrades sobre feminisme), tasques d’instrucció amb els més menuts i iniciatives socials; i fins i tot les dones arribarien a ocupar càrrecs en la directiva en els darrers anys de l’entitat. En canvi, al Casal Catòlic, les dones va tenir un paper accessori, centrat a organitzar activitats benèfiques guiades pels principis de la caritat cristiana.
La repressió franquista que van patir ambdues entitats va ser igualment molt dispar. El Casal va desaparèixer, la seva seu social ocupada pel Frente de Juventudes i la Falange Española Tradicionalista y de las JONS en l’àmbit local, però en acabar la guerra –i després de depurar associats, traduir estatuts i el nom– va poder recuperar l’activitat. Per la seva banda, el Casinet va ser ocupat i expropiat pels vencedors, els quals es van vendre l’edifici el 1962 per construir-hi blocs d’habitatges, va passar en altres ateneus arreu de Catalunya. Va ser un acte d’espoli “d’una magnitud excepcional”, destinat a “cometre l’anhelada aniquilació de la xarxa de sociabilitat republicana”, com afirma en el pròleg la doctora en història Neus Moran, autora de L’espoli franquista dels ateneus catalans.
Per això, Pau Vinyes planteja el seu estudi com una manera de corregir aquest “greuge de grans proporcions” a través de la “dignificació de la recerca històrica, cal tornar-li, encara que sigui negre sobre blanc, la llum del seu pas per la vida socialitzada de Sant Andreu de Palomar, a la qual va pertànyer. (…) És imprescindible el seu estudi i donar-lo a conèixer a bastament per tal que no quedi en el més absolut oblit”.
La publicació és el resultat de la recerca guanyadora de la XII Beca de Recerca Històrica “Terra d’Ateneus”, que convocada per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Arç Cooperativa. Es presentarà dimecres 22 d’abril, a les 18.30 hores, al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar.
