Simplificar la presentació i justificació de les subvencions, disposar de locals dignes i accessibles, donar suport professional a la gestió de les entitats o reconèixer el valor social de l’associacionisme i el voluntariat. Són algunes de les mesures contemplades en el manifest de constitució de la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC), presentada ahir a la tarda la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a Barcelona.
La XACC està conformada per una desena de federacions i confederacions: Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), Lafede.cat i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).
En el parlament de benvinguda, Ramon Nicolau va recordar que la XACC no desitja constituir-se en una nova entitat, sinó esdevenir un espai compartit per treballar pel bé comú. Pel president de la FCVS, la Xarxa és una oportunitat per tenir més força davant l’Administració i aconseguir bastir estratègies efectives contra els discursos d’odi.
Taula rodona “L’acció comunitària a Catalunya. Reptes i possibilitats”
La taula rodona “L’acció comunitària a Catalunya. Reptes i possibilitats” va servir per reflexionar sobre la missió i les prioritats que han de guiar la nova plataforma. Hatim Azahri va posar l’accent en el concepte de transformació social. “L’acció comunitària—va resumir— no és demanar una subvenció i oferir un servei”. El president de l’Associació de Joves Units del Poble-sec també va reclamar tenir una agenda pròpia per poder lliurar una batalla cultural, no només reaccionar als embats de l’extrema dreta. Per aconseguir-ho, Azahri considera imprescindible augmentar el volum de gent implicada en causes socials.
Maria Villàs (Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge) va desitjar que la creació de la XACC serveixi per fer créixer la incidència política de l’associacionisme i el voluntariat, i sobretot per revertir el tractament dispensat per les administracions, basat actualment en la fiscalització en lloc de la confiança. En aquest sentit, va demanar desplegar la Llei de Foment de l’Associacionisme aprovada el 2023 pel Parlament de Catalunya.
Des de la CONFAVC, Josepa Farreny va remarcar la necessitat que la XACC sigui capaç de treballar horitzontalment i sotmetre’s a una avaluació periòdica per saber si està complint els seus objectius. Quant a les polítiques públiques, Farreny va insistir que «la burocràcia atenalla les entitats que no disposen de gestors», fins al punt que moltes descarten presentar-se a subvencions en considerar que el procés és massa complex.
Per Alys Samson, especialista de prevenció d’abús empresarial a Novact, la Xarxa ha de treballar a peu de carrer, des de la consciència que l’activisme és molt més poderós i influent del què pensem. “No es tracta de fer assistencialisme, sinó de transformar la realitat”. Per aconseguir-ho, va demanar els principis a accions concretes que permetin avançar en canvis estructurals.
