“Interrogar-nos sobre qui som i què volem ser”, “sacsejar la societat”, “recuperar l’autoestima col·lectiva”. Són alguns propòsits que impulsen el Nou Congrés de Cultura Catalana, que va donar el tret de sortida ahir dijous al vespre des del Saló del Tinell de Barcelona, en un esdeveniment que va congregar representants institucionals i personalitats destacades del món cultural. L’acte va ser també una reivindicació del Congrés original, del que es compleixen cinc dècades (1975-1977), i un homenatge a les persones que el van fer possible.
La presentació, conduïda per la periodista valenciana Violeta Tena, es va obrir amb l’actuació de l’artista mallorquina Maria Hein, qui va posar la nota musical a l’esdeveniment, per destacar la diversitat territorial dels Països Catalans i la cultura com a eina de cohesió col·lectiva.
En la primera part, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, va recordar la importància i la gran mobilització que va tenir Congrés històric, i que es va veure reflectit en les xifres: “tres anys de durada, 12.000 inscrits, més de 1.500 entitats participants i debats en 25 àmbits”. Però més enllà de les dades quantitatives, aquell esdeveniment va significar “la lluita per una nova cultura, i va impulsar un canvi cultural que va servir com a motor d’un canvi social i polític en un context de recuperació democràtica”.
Acte d’homenatge a figures històriques
Montserrat Casals, vicepresidenta de la Fundació, va agrair i recordar a moltes de les persones que van fer possible el Congrés, participant en els debats i aportant coneixements, iniciatives i projectes durant dos anys llarg de treball. També va recordar a les dones que hi van participar, tot i que no surten a les fotografies ni figuraven en la junta de govern ni en el comitè executiu, com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Campany o Isola Passola, entre moltes altres. “Cinquanta anys després, el llegat del Congrés de Cultura Catalana ens inspira i ens demostra que ha estat la base d’una societat democràtica i justa”, va afirmar.
En representació d’aquestes persones pioneres, es van sentir les reflexions des de l’escenari d’Anna Balletbò, cap de premsa del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant el Congrés; Magda Oranich, advocada, qui va donar suport jurídic a moltes persones represaliades; Sebastià Serra, responsable de l’àmbit d’Història per les Illes, i Rafael Ribó, coordinador de la campanya de recuperació de les institucions.
Per Oranich, “que el Congrés es pogués celebrar i anés tan bé va ser un miracle” perquè era “encara estàvem en dictadura”; “es va vèncer per la il·lusió en el projecte i la dedicació de tots”. Per la seva banda, Ribó va apuntar l’encert d’apostar per la cultura catalana en el seu sentit més ampli, i va recordar que “les reivindicacions que llavors es plantejaven es feien són de plena actualitat i són les que s’estan demanant avui”.
Cap a un Nou Congrés de Cultura Catalana
En la segona part de l’acte, el poeta Esteve Plantada, director del Nou Congrés de Cultura Catalana, va explicar el sentit i els objectius d’aquesta nova etapa, que “no ha de ser un exercici de nostàlgia”, sinó un espai de reflexió col·lectiva amb una mirada al futur sobre qui som i què volem ser. Aquesta reflexió s’articularà sobre quatre eixos transversals en forma de quatre preguntes: com ens mantenim, com ens comuniquem, com ens cuidem i com ens cohesionem. Plantada va insistir que el nou congrés “és un projecte de la societat civil per a la societat civil, basat en un lideratge en xarxa”.
Aquest procés col·lectiu s’ha reflectit també en el cartell oficial del projecte, un poema visual en forma de bosc de lletres creat conjuntament pels artistes Frederic Amat i Perejaume.
L’acte va cloure amb la lectura de La Crida, un manifest que reivindica la necessitat d’una nova reflexió col·lectiva per a encarar els grans desafiaments actuals, com la crisi climàtica, la diversitat social, la preservació lingüística, el model educatiu o el rol de la cultura en la construcció d’un “futur compartit”.
L’acte del Saló del Tinell marca l’inici d’un procés participatiu que s’estendrà en els propers mesos amb debats, jornades i trobades arreu del territori per definir els eixos estratègics del Nou Congrés. Els pròxims actes són a Alacant (Investigar, innovar: com i per què?, Parc Científic), Lleida (La cultura arrelada a la terra, Orfeó Lleidatà) i Barcelona (Com fem front a l’emergència climàtica?, Museu Terra).
