Joan Domènech i Moner va morir el passat dijous 9 de novembre a l’edat de vuitanta anys. Compromès amb l’humanisme i la cultura catalana, Domènech i Moner va estar molt involucrat en el teixit cultural de Lloret de Mar i de les comarques de Girona. Llicenciat en història i magisteri, va exercir també com a poeta i autor teatral i va impulsar la campanya “La sardana a l’escola”.
En el seu vessant com a polític, va ser el primer alcalde democràtic de Lloret de Mar entre 1979 i 1983. També va ser regidor del mateix consistori, diputat de la Diputació de Girona i director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona.
Com a investigador, va escriure diversos articles sobre història i cultura en revistes locals. També va publicar una trentena de llibres relacionats amb biografies d’artistes, estudis de música popular i ensenyament, història d’entitats i narracions de viatges, entre d’altres. Escrivia en diversos mitjans com l’antiga revista Lloret Gaceta, El Noticiero Universal, el Diari de Barcelona o el diari El Punt, del qual havia estat membre del Consell Editorial. També va ser membre del Consell Assessor de la Revista de Girona i director de la col·lecció de monografies locals i temàtiques Quaderns de la Revista de Girona.
Pel que fa al món associatiu, va ser durant setze anys president de l’entitat Obreria de Santa Cristina i del Club Marina-Casinet, del qual en va ser secretari durant trenta anys. També va ser president de la Fundació Prudenci Bertrana des del 2014 fins al 2020. Va ser fundador i primer vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans i membre del Patronat Francesc Eiximenis. Va formar part de patronats i fundacions com la Fundació Fita, la Fundació Valvi, Aspronis, Fundació Amorós Garriga de Badalona i un llarg etcètera.
El 2011 va obtenir la Medalla al Mèrit Sardanista de la Confederació Sardanista de Catalunya per la seva tasca de difusió de la sardana. El 2022 va ser guardonat amb el premi Sant Roc, que atorga l’Associació Cultural de Vilablareix, pel seu compromís amb la cultura, i el maig del mateix any va rebre el premi Ramon Fuster, del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica, cívica, cultural i política al servei del país i de la llengua i la identitat catalanes. L’últim reconeixement que va rebre, al principi de maig d’aquest any, va ser el premi Recercat de l’Institut Ramon Muntaner en honor a la seva tasca en el món de la recerca i dels centres d’estudis.
