La cultura popular, com a espai de conflicte i trobada, és un context idoni per lluites com la feminista, recordava Georgina Puig en relació amb la presentació del Canemàs 30 dedicats a la identitat i rols de gènere. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, hem recollit tres iniciatives que reclamen més protagonisme a les dones en la festa, la dansa, la música, els relats, a les places, sobre els escenaris i dins les entitats. Són Aquelles que donen testimoni, de la Passió de la Cava, l’espectacle Solstici, amb Maria Castell i l’Esbart Dansaire de Rubí, i la jornada castellera Heroïnes Anònimes dels Xicots de Vilafranca.
Heroïnes Anònimes del Penedès
El diumenge 8 de maig a Vilafranca del Penedès es podrà veure una imatge prou insòlita: castells aixecats íntegrament per dones. Es tracta de la jornada ‘Heroïnes Anònimes’, una iniciativa organitzat pels Xicots de Vilafranca per reconèixer dones empoderades del Penedès per la seva tasca favor de la societat l’equitat i, a la vegada, reivindicar el rol femení en el fet casteller.
La jornada començarà matí, amb un homenatge a Irene Alemany i Fernàndez, per la seva feina com a impulsora i revolucionària en l’àmbit vitivinícola. A la tarda serà la diada castellera, a la plaça Milà i Fontanals, on les Xicotes de Vilafranca, les Castelleres de Barcelona i les noies de la Colla Jove de Sitges aixecaran castells on tots els troncs, des de les bases fins a l’anxaneta, estarà conformats per dones per recordar que, sense elles és molt difícil fer castells més alts i de qualitat.
‘Heroïnes Anònimes’ va néixer el 2015 de la mà d’Aina Mallol i Ester Vicente, cap de colla dels Xicots (2011-2016) i presidenta de l’entitat (2015-2018), respectivament. En la primera edició, l’homenatjada va ser una altra pionera del món casteller, Carme Aloma, membre històrica dels Xicots i la primera dona que va fer castells a Vilafranca i a l’Alt Penedès; va ser a principis dels anys 80, quan feia poc que s’acabaven de fundar.
Des de llavors i fins avui, en el món casteller “s’ha avançat en la igualtat, però encara queda molta feina a fer”, afirma Mireia Mata, cap de colla dels Xicots de Vilafranca des del passat desembre. “En els últims anys a les colles es veuen més dones en llocs directius –com a caps de colla i presidentes– , però això passa sobretot en les mitjanes, en les colles històriques i més grans el lideratge és encara molt masculí”. I recorda que en dues de les principals colles com són Colla Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca, amb una historia de 200 anys i 70 anys respectivament, no han tingut mai cap dona en els càrrecs de cap de colla i presidència.
Les xifres confirmem la visió de Mata. Segons l’informe de paritat que la Coordinadora de Colles Castelleres va elaborar el 2023, només un 32,56 % de les colles tenen dones al càrrec de presidència i un 25,51 % al càrrec de cap de colla. I en aquest càrrec, si ens fixem en les colles de 6, 7 i 9, les dones representen un 26%, però quan parlem de les colles de 9 i 10 pisos les dones són totalment absents. En canvi, l’informe evidencia que les dones continuen tenint molta presència en els rols de cures i administratius.
Per Mata, aquest desequilibri no es produeix pel fet que, quan toca relleu de les directives, “cap dona s’hi vol posar, que és una frase que s’escolta molt –i habitualment pronunciada pels homes–, sinó a l’etica i al funcionament intern de les colles, que sovint minimitzen la capacitat d’aquestes dones. Potser són ells els qui s’haurien de plantejar què estan fent perquè cap dona” vugui agafar un rol de lideratge.
Una Passió amb veu femenina
La història sovint l’han explicat els homes i s’han reservat per a ells els papers protagonistes. També en la història de Jesús. Sabem molt sobre els apòstols, Judes, Caifàs, Herodes, Ponç Pilat o inclús dels lladres Dimas i Gestas, però molt poc de les dones que el van acompanyar. Canviar la mirada és el que proposa Aquelles que donen testimoni, una adaptació de la passió vilanovina amb clau femenina que es presenta aquest cap de setmana a les Terres de l’Ebre de la mà de la Passió de La Cava.
L’espectacle parteix de la peça que la Federació Catalana de Passions va estrenar per la trobada de passions a la Sagrada Família l’any 2024. Era una obra només llegida que Josep Solà, director de la Passió de la Cava, va voler portar-la a les Terres de l’Ebre convertida en muntatge teatral, amb vestuari d’època, amb projeccions i música específica per a cada personatge. Es va estrenar la temporada passada amb “molt bona acollida” que no s’esperaven, explica Solà, i enguany reestrenen, coincidint amb el 70è aniversari de l’associació La Passió i amb el Dia Internacional de la Dona.
Construïda a partir de monòlegs individuals, l’obra dona veu a personatges femenins tradicionalment secundaris o que havien estat silenciats en els relats bíblics, i que expliquen com van viure elles la vida, la mort i la resurrecció de Jesús. Elles són la verge Maria; Eva, la primera dona, a qui la tradició ha culpabilitzat de totes les penúries del món; Maria Magdalena, que ens ha arribat com una prostituta; o també la mare de Judes, la dona de Ponç Pilat o la sogra de sant Pere, un personatge que s’estrena en aquesta segona edició. En total són vint dones, que parlen del dolor per la pèrdua d’un fill, de la culpa de la traïció, la ràbia o enveja.
Pel director, l’obra rendeix comptes amb les “dones que sempre havien estat però estaven silenciades i algú els havia de donar veu”. Explica que abans a la Passió de la Cava “les dones abans tenien un protagonisme més gran”, de fet, la representació s’obria amb l’escena de la samaritana i Maria Magdalena. “Però des de fa vint anys el seu paper s’havia anat reduint i només havia quedat el de la Verge Maria”.
L’obra, d’entrada gratuïta, es representarà el divendres 6 de març (21.30 h) a l’església de Sant Miquel de La Cava a Deltebre, i diumenge 8 de març (18.15 h) al Teatre Auditori Marta Manzanares de Sant Jaume d’Enveja.
Solstici, un crit femení davant l’emergència climàtica
Natura, la cultura popular i força femenina es congreguen en Solstici, una proposta de la cantant Maria Castell en col·laboració amb l’Esbart Dansaire de Rubí que, després d’estrenar-se divendres passat a Granollers, aterra el 6 de març a Bigues i Riells en el marc de la Setmana de la Dona. L’espectacle és una evolució i extensió –amb visuals i dansa– del disc homònim que la mateixa cantant va publicar el 2024, un treball que “parla de l’emergència climàtica on les dones tenim molt a dir”.
La proposta entrellaça diverses històries que parlen de dones, fortes i valentes, i el seu paper en la transformació del món. Són personatges que Castell rescata de la mitologia catalana, com les sirenes, les dones d’aigua i les bruixes, i a les qui fa parlar amb noms propis, com Aurèlia, Maria del Mar o Griselda, una nena que neix en mig de les flames en un món cremat i a través de la dansa fa aparèixer la pluja. La cantant explica a Tornaveu que el missatge és molt reivindicatiu i té molta ràbia, perquè “neix de la cicatriu que totes tenim, perquè les dones històricament hem estat silenciades, menystingudes”, però a la vegada “és esperançador, perquè el canvi també pot ser una oportunitat”.
En l’espectacle Maria Castell va acompanyada de tres músiques –Cati Plana a l’acordió diatònic, Naima Ventura als teclats i Marta Lapuerta a la percussió–, i deu desaires de l’Esbart de Rubí. Adriana Monté, directora de l’esbart, ha estat l’encarregada de les coreografies, que beuen en la dansa tradicional catalana i que s’inspiren en la natura.
En més de cent anys d’història de l’Esbart de Rubí, Monté és la primera directora artística en solitari (perquè mitjans de 1950 Teresa Payès va compartir la direcció amb Albert Sans durant tres anys). “En un àmbit que podríem pensar que és més femení, perquè la majoria de dansaires són dones, quan es tracta d’ocupar llocs de responsabilitat són els homes qui passen per davant”, afirma. Ara “per sort la dinàmica està canviant, ara ja hi ha molts més esbarts que tenen dones al capdavant”.
Al mateix temps, les coreografies també estan evolucionant i posant-se al dia en temes d’igualtat. Per exemple, explica Monté, “als nois sempre a l’hora de ballar sempre se’ls hi posava un tipus de pas o de dansa més potent, mentre que les noies quedaven més dissimulades. Això està canviant i les coreografies s’adapten perquè pugui tots els dansaires, siguin nois o noies, puguin fer el mateix tipus de pas.”
Després de Bigues i Riells, Solstici també viatjarà a altres poblacions del país: Rubí (el 25 d’octubre), la Garriga (14 de novembre) i Llinars del Vallès (25 de novembre).
