Un 31% de les persones creuen que les violències masclistes en les activitats de cultura popular festiva són un fenomen molt o força extens. Un 30,5% de les dones afirma haver-se sentit en perill o vulnerable en un acte de cultura popular. De les persones que han viscut un cas, només el 43,3% consideren que ha estat ben gestionat.
Són algunes de les respostes que van donar les persones enquestades per a l’elaboració del protocol d’abordatge de violències masclistes en la cultura popular, que es va presentar ahir a la tarda al Palau Marc de Barcelona, seu del Departament de Cultura, i que reforcen la necessitat de disposar d’un recurs d’aquest tipus. El protocol s’adreça a dones, infants, adolescents i persones LGBTI+ (siguin treballadores, voluntàries, associades o participants en les activitats) i abasta totes les activitats d’aquestes entitats, tant el actes públics i de carrer com assajos, trobades o reunions de treball en espais tancats.
El document, amb el títol complet de Protocol-guia per a l’abordatge de les violències masclistes per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en les activitats de cultura popular de caire festiu, va ser aprovat el passat juliol i ha estat elaborat pel Departament de Cultura i la Fundació Surt en col·laboració amb el Departament d’Igualtat i Feminisme.
La directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Duran, va explicar que l’objectiu del protocol és “oferir directrius concretes per detectar i prevenir qualsevol forma de violència masclista i facilitar circuits i materials per actuar”. Va insistir que vol ser “una eina pràctica”, i que cada entitat o associació se la pot adaptar al seu propi context o situacions amb què es trobin. També va agrair a les entitats la seva participació activa en l’elaboració del text, i va demanar-les la seva col·laboració a “estendre el coneixement d’aquesta eina i aquesta consciència col·lectiva”.
Prevenció i reparació integral
Mireia Cots, tècnica de la Fundació Surt, va ser l’encarregada de detallar els continguts principals de l’extens document, de 168 pàgines, que contempla dos eixos d’abordatge. El primer és la prevenció, tant estructural, orientada a eliminar les causes d’arrel per aconseguir la transformació social; com individual, per actuar en un cas concret per evitar que es torni a produir la situació de violència. Vetllar per la paritat entre dones i homes en les activitats, campanyes de sensibilització, formacions especialitzades o l’adequació d’espais d’oci i festa són algunes de les mesures recomanades.
El segon eix estableix el circuit i les pautes d’actuació per aconseguir una reparació integral. En aquest punt, es proposa la constitució d’un equip de referència dins de cada entitat, que és el que s’encarregaria de liderar la implementació del protocol: acollir i valorar els casos quan hi hagi una comunicació o denúncia interna, d’acompanyar a la persona afectada, proposar les mesures de resolució, etc. Es recomana que aquest equip estigui format per 2-5 persones, amb coneixements i experiència sobre gènere i violències masclistes i que representin la diversitat de col·lectius de l’entitat.
La tècnica de la Fundació Surt va destacar que aquest apartat s’ha volgut contemplar una gran varietat de situacions i perfils de persones i els diversos circuits per resoldre-les, amb exemples concrets.
El text es completa amb un ampli capítol final d’annexos que inclou, entre d’altres, un glossari, marc legal i normatiu, guions d’entrevistes amb la persona afectada i amb la persona assenyalada, model de registre dels casos, o el model de carta amb la qual l’entitat manifesta que s’adhereix al protocol.
Com a complement, Carol Duran va anunciar que durant l’any 2025 s’oferiran sessions formatives a les entitats, per ajudar-les a aterrar i implementar el protocol, i també disposaran d’hores d’assessorament professional, en cas que detectin alguna situació de violència masclista.
