Aquest dimecres, el Parlament de Catalunya ha aprovat la tramitació parlamentària de la Llei de Drets Culturals de Catalunya. L’esmena a la totalitat ha estat rebutjada amb 26 vots a favor (VOX i PPC), 103 vots en contra (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT) i dues abstencions (AC). D’aquesta manera, l’articulat retornarà a la Comissió de Cultura abans que la llei sigui presentada novament al Parlament per ser sotmesa a la votació definitiva.
Sònia Hernández Almodóvar ha destacat que la llei suposa un canvi de paradigma, en “posar la ciutadania al centre de les polítiques culturals”. La consellera de Cultura ha posat l’accent en algunes mesures que contempla: crear una xarxa d’equipaments culturals de proximitat, implementar projectes educatius o socials de creació col·lectiva, establir per llei que el Departament competent en matèria de cultura disposa del 2 % del pressupost de la Generalitat, elaborar de plans que garanteixin l’accés als béns i serveis culturals, i constituir la Taula de Participació Cultural.
Posicionament dels grups polítics
Jordi Bertran (Junts) ha defensat que les polítiques de drets culturals han de promoure l’arrelament a la cultura catalana i evitar que esdevinguin una eina de desnacionalització. El diputat juntaire ha denunciat que la llei no protegeix prou l’activitat associativa i que alguns òrgans de nova creació suplanten organismes de la societat civil—federacions i col·legis—i el CoNCA. En el capítol del finançament, Bertran ha demanat que la llei incorpori mesures més concretes a favor del mecenatge, i que es tingui en consideració el treball dels gestors culturals.
La intervenció de Raquel Sanz (ERC) s’ha centrat a lloar la filosofia republicana de la llei, impulsada durant el govern de Pere Aragonès. “Parlar de drets culturals—ha remarcat—és parlar de les condicions materials que fan possible la igualtat”. En aquest sentit, ha insistit que el distanciament que una part de la societat sent envers la cultura no respon a una decisió individual, sinó a una “exclusió acumulada”. Sanz ha definit que la llei com una eina de “sobirania cultural” en un context “d’uniformització del mercat global”.
Les formacions que han votat a favor de l’esmena a la totalitat han esgrimit que el redactat combat l’autonomia de les organitzacions privades. Per Pau Ferran (PPC) és una “llei de control ideològic a la cultura que confon el pluralisme amb l’adoctrinament, i els drets amb l’activisme” i per Manuel Jesús Acosta (Vox) “s’utilitza el text per blindar un model d’intervenció pública permanent”, creant un marc “que permet al govern condicionar l’activitat cultural”.
Susana Segovia (Comuns) ha reivindicat que, amb l’aprovació de llei, “deixarem de parlar de sectors culturals i començarem a parlar de ciutadania cultural”. La diputada ha subratllat que la nova normativa ha de saber trobar l’equilibri entre el foment de la cultura legitimada (equipaments públics) i la cultura no legitimada (espais socials i comunitaris). Segovia també ha demanat que l’execució dels drets culturals sigui una política transversal de totes les àrees del govern, i que es tingui particularment en consideració en l’aplicació de la Llei de Barris.
En una línia semblant, Laure Vega (CUP-DT) ha de garantir que tothom, amb independència del seu codi postal, pugui participar de la vida cultural. Vega ha denunciat la precarietat laboral dels treballadors de la cultura, fet que també és un obstacle perquè la vida cultural catalana sigui més diversa.
Sílvia Orriols (AC) va demanar que s’avanci cap a un model proteccionista de la cultura. “Cal garantir per llei—ha defensat—que la cultura catalana coincideixi amb la creació cultural en català. Si no és així, contribuirem a la residualització de la nostra llengua”.
