L’Associació Cultural Delta del Llobregat es hereva de la societat de comptes de participació del mateix nom, que va néixer l’any 1977, amb l’objectiu d’editar el periòdic Delta, que acaba d’arribar a les 500 edicions, havent sortit mensualment i de manera regular. Es tracta de la publicació degana de la premsa comarcal del Baix Llobregat. S’ha arribat a aquesta fita amb la mala notícia de la mort de Josep Maria Canalias i Balletbò –que ha dirigit Delta els darrers vint anys–, precisament quan sortia a la llum tan emblemàtica edició.
Els 46 anys de vida de Delta serien molts més, donat que la revista va ser impulsada pel cos de redacció del setmanari Prat, que havia nascut el 1950, sota la direcció de l’historiador Jaume Codina i Vilà, de qui ara es commemora el centenari del seu naixement. La publicació de Prat va ser suspesa quan tots els redactors ens vam negar en rodó a seguir-ho sent, en ser destituït el director per l’alcalde i jefe local del Movimiento, disconforme amb la línia editorial de la revista que ja apuntava maneres democràtiques. El fet succeïa entorn el 1968 i pocs mesos després desapareixia la publicació.
Josep Maria Canalias, que ens ha deixat quan complia 72 anys, ja era a la redacció de Prat mentre es formava en radiofonia a l’escola que havia creat Radio Joventut de Barcelona, i també va ser entre el compacte grup fundacional de Delta. Estic parlant d’un bon amic. Deu anys més jove que jo. Puc afirmar que es va iniciar en el periodisme escrit al meu costat, quan vaig assumir el càrrec de redactor en cap amb l’objectiu que es va complir de transformar una revista quinzenal en setmanari. Va ser un dels redactors que, arran de la destitució de Jaume Monés, vam ocupar corresponsalies de la premsa de Barcelona, amb la qual cosa el conflicte local es va conèixer arreu de Catalunya. La lluita davant el desviament del tram final del contaminat Llobregat, que posava en perill el aqüífer del Delta, i l’oposició a una segona pista de l’aeroport que afectava tres barris del Prat, aconseguí paralitzar els projectes, ja per la via política. Quatre integrants d’aquella redacció formaven part de les candidatures de regidors democràtics que el 1973 van arrasar a les eleccions municipals desbancant les candidatures d’afectes al Régimen i provocant la destitució del mateix alcalde que havia comès l’error de fer plegar un director addicte, però crític.
Delta va néixer el Nadal de 1977 amb una fotografia a la portada de la multitud que el 17 de setembre de 1976 va sortir al carrer protestant contra les agressions territorials dels projectes de l’Estat (port, aeroport, Zona Franca…) i va ser presentat a la seu social d’Amics d’El Prat –membres d’aquesta entitat ja havien participat en la creació del periòdic Prat–, corroborant el naixement de la publicació amb l’impuls del teixit associatiu, com es freqüent en la majoria de les publicacions de la premsa comarcal.
Mig miler d’edicions a una ciutat del Baix Llobregat, la publicació més antiga d’una comarca que no ha estat precisament escassa en premsa local; recordo capçaleres de publicacions a Gavà, Castelldefels, Sant Boi, Cornellà, Molins de Rei, Esplugues, Sant Just, Martorell, Sant Feliu, Olesa…, que apareixien amb una certa regularitat, quan a principis dels anys 80 es va convocar el primer Congrés de Premsa Comarcal que va dirigir Josep M. Huertas, qui em va demanar que formés part del comitè organitzador, encarregant-me la ponència sobre la premsa bilingüe, segurament perquè la necessitat de regular-la es concentrava en el desequilibri lingüístic d’aquesta comarca. D’allà va sorgir l’Associació de la Premsa Comarcal. El primer cens de publicacions el vam fer per a la Expocultura-82 i en la del 84 ja vam presentar informatitzada la presència en el territori, coincidint amb l’Atles Cultural de Catalunya. Comarca per comarca es podia observar la coincidència del teixit associatiu amb la xarxa de publicacions, corroborant que formaven part del mateix moviment cívic i cultural.
Si les entitats van ser objecte del control governatiu, la premsa local només tenia dues maneres de sobreviure: sota la tutela de la Red Catalana de Prensa del Movimiento o de l’Església catòlica. Prat, que havia nascut com periòdic independent, va passar obligat a la xarxa de la premsa falangista, quan el seu fundador va ser designat alcalde. Conec en primera persona aquesta realitat, donat que el 1960 elegit per la redacció i acceptat per l’alcalde, vaig dirigir Prat prop d’un any, però de Jefatura del Movimiento va exigir-me que fos titular d’un carnet de la Falange. Em recordo amb només vint anys al carrer Mallorca –on hi havia la seu principal de la Falange i ara hi ha significativament la Delegaciódel Govern Central– i estic veient la cara del jefe de premsa i propaganda, quan va sentir a dir que jo volia ser periodista i no polític. La gosadia em va costar plegar com a director de la revista i de la redacció del diari on treballava.
L’alcalde, Jaume Codina i Vilà, autor de la tesi doctoral El Delta del Llobregat i Barcelona, més historiador que polític, mestre i amic, em va seguir recolzant per seguir portant el periòdic fins que vaig anar a fer el servei militar i un altre amic va aportar el seu carnet. En Jaume Codina va tornar a l’ajuntament el 1973 formant part d’una candidatura de “regidors democràtics”; el titular del carnet necessari –Jaume Monés i Albet– també en formava part i va ser regidor el 1987 en la candidatura que jo encapçalava. La Transició està farcida d’històries com aquesta.
Em temo que moltes les publicacions de la premsa comarcal tenen històries paral·leles a la descrita, algunes estudiades per un gran especialista com és el professor Jaume Guillamet o per Eugeni Madueño, que va ser un dels protagonistes de la revista Grama de Santa Coloma de Gramenet, que va néixer com Delta –que vaig dirigir durant els primers cinc anys– quan s’albirava la democràcia. També Josep Maria Figueres ha dedicat alguna monografia a inventariar el periodisme local. És de suposar que els arxius de Josep Maria Huertas, impulsor d’aquell congrés del qual va néixer l’Associació de la Premsa Comarcal, puguin aportar informació sobre un periodisme que ha estat el gran dinamitzador de la vida local a Catalunya, constituint –com en el cas del teixit associatiu– una altra realitat diferencial amb la resta de l’Estat.
Tornant a les 500 edicions de Delta i, fent homenatge a la trajectòria de Josep Maria Canalias, que l’ha dirigit els darrers vint anys, hem pogut analitzar la relació existent entre el periodisme local i les entitats culturals i, tots plegats amb la resistència cívica que va fer possible la superació de la dictadura.
