Tots els divendres de primavera i tardor a la nit, i des de fa quaranta anys, la plaça del Rei de Barcelona s’omple de gent que vol aprendre a ballar masurques, pasdobles, corrandes, sardanes curtes i moltes altres danses tradicionals i, sobretot, “fer festa i compartir bona estona”. Són els Divendres a la plaça del Rei, una iniciativa gratuïta, oberta i participativa en el cor de la capital catalana, que resisteix a l’impacte del turisme i la gentrificació i als nous temps de l’individualisme i virtualitat. El projecte ha estat reconegut amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Cultures Populars i Comunitàries.
La iniciativa va sorgir com “una trobada espontània d’amics, balladors, estudiants de música i gent interessada a recuperar” danses i cançons que s’havien perdut feia anys, explica per al Tornaveu Agustí Maluquer, president de l’Associació Balls a la Plaça del Rei. “L’esperit era fer festa i compartir coneixements. Es van provar diverses ubicacions fins que van trobar que el millor lloc per reunir-se era la plaça del Rei, perquè era més gran i més emblemàtica”. En el context posterior de la dictadura, era una idea trencadora, que reivindicava el carrer com a espai de festa.
L’any 1990 es va anar formalitzant i es crea l’Associació Danses a la plaça del Rei, precedent de l’actual (sobretot per poder demanar ajuts econòmics pels diferents grups que ja venien a actuar, per l’organització, etc.), i “aquella reunió espontània es convertí en un cicle regular de balls-concerts”. Sota l’impuls de Francesc Tomàs Aymerich, Panxito, i del músic Carles Mas, en els següents anys passaran per la plaça un munt de grups de folk del moment, com Clau de Lluna, Primera Nota, Els Ministrils del Raval, o LaPortàtil.FM, formacions de cobla (entre, elles, la Sant Jordi), grallers, acordionistes, etc.
Des de llavors, el cicle (perquè ni tan sols es van aturar per la pandèmia, quan van substituir els concerts a la plaça per concerts en vídeo que graven i pujaven després a les xarxes), ha congregat tots els divendres de primavera i la tardor aficionats i curiosos amb el mateix esperit d’aprendre, ballar i compartir la passió pel ball folk. La iniciativa, a més, ha inspirat trobades similars arreu de Catalunya: a Tarragona s’organitza des de 2012 una ballada al mes a la plaça dels Sedassos; a Lleida programen la Ballada a Plaça durant la tardor i la primavera, i a Girona els dijous ballen a la Rambla també en aquestes estacions.
Els Divendres al Rei
Per Maluquer, bona part de l’èxit és que són “un espai de relació social on tothom qui vulgui ballar és benvingut”: tant balladors experts com novells, veïns que venen perquè ja ho coneixen o turistes que s’ho troben de casualitat. “És com una porta d’entrada a totes aquests danses”.
El format de la trobada és sempre igual. A les nou de la nit comença la música i es fan els balls fins a les onze i tothom està convidat a participar. No cal inscripció prèvia ni comprar entrades, però sí que hi ha una caixa solidària per als artistes. En els últims anys s’han formalitzat també fan tallers previs, que es fan en català habitualment, però també en occità o en les llengües de països convidats. En acabar, mentre es desmunta l’escenari, els músics encara segueixen tocant una mica més en acústic “i es recrea una mica l’ambient original”.
El repertori és molt variat i cada divendres porten una artista o una banda diferent. A la plaça es ballen danses de parella i de grup, danses d’arreu de Catalunya –des de la jota de l’Ebre fins al ball pla de la Cerdanya, la sardana antiga, corrandes– o també danses d’origen europeu. També hi té lloc el neofolk, inspirat en l’arrel o la tradició però amb que incorporen instruments o arrengaments moderns o fusions amb altres gèneres.
Una alternativa de festa per als joves
El creixement del turisme ha canviat el paisatge barceloní en aquests anys, però Maluquer creu que els balls conviuen bé amb els grups de turistes i els músics de carrer que de tant en tant s’instal·len al mateix indret. “El públic que tenim encara és majoritàriament barceloní, gent que ja ens coneix i que venen molt pel boca-orella. Ara hi ha molta gent jove i molts estudiants, alguns ja són fills dels que venien en les primeres èpoques. Per ells és un oci saludable i gratuït”.
La nova temporada
Des de l’Associació ja estan preparant la nova temporada, 25 concerts-balls, que començarà el 10 d’abril, després de Setmana Santa, i a la tardor, després de la Mercè. Els organitzadors volen reflectir en el programa la gran varietat d’estils i propostes que conformen el paisatge de les danses tradicionals, amb “grups nous i grups de tota la vida, grups de diversos estils, grups catalans i alguna formació convidada de fora de Catalunya”. A més, esperen repetir la col·laboració amb un centre escolar i convidar una formació de danses palestins, en un acte de caràcter més reivindicatiu.
Balls a la Plaça participen des de fa tres anys en la festa major del Gòtic, organitzant un Ball folk. I ara, sota l’aixopluc de la Federació Catalana de Músiques i Danses Tradicionals (FeMuDaTraCa), també estan treballant per poder tenir un espai dintre de les festes de la Mercè i poder promocionar aquests tipus de ballades participatives.
