Dins dels actes del Tricentenari, la Comissió organitzadora va encarregar un simposi al Centre d’Història Contemporània de Catalunya sobre les relacions històriques entre Espanya i Catalunya, que s’ha concretat amb la proposta que aquest organisme depenent del Departament de la Presidència ha titulat “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)”.
Comptant amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció científica del reconegut historiador Jaume Sobrequés, estan convocats a la ciutat de Barcelona entre el 12 i el 14 de desembre de 2013 una quinzena de destacats especialistes que tractaran diferents àmbits d’aquesta relació.
Certament, les relacions entre Espanya i Catalunya no han estat relacions entre iguals, malgrat tots els intents des del nostre país per aconseguir-ho. Han estat presidides per la subordinació d’una a l’altra, malgrat la voluntat catalana d’entesa i d’assolir una relació entre iguals, de nació a nació. Tot sovint diferents sectors del nostre país han percebut aquesta relació subordinada com a dificultosa pel nostre desenvolupament, equilibri i continuïtat. En trobaríem molts exemples al llarg del segle XVIII, XIX i XX, en circumstàncies diferents i a càrrec de personalitats i organitzacions de signe molt divers. Relació desigual que s’ha manifestat amb la reivindicació d’un grau de poder polític per a Catalunya que era reduït a l’expressió que l’estat desitjava, després de reiterades supressions de les institucions d’autogovern, en la persecució o limitació de l’ús social de la llengua catalana, quan el català era la llengua usual, en la desfiguració o substitució del dret propi, en la supressió reiterada a Catalunya dels drets dels ciutadans, en la destrucció d’una teixit cultural de primer nivell, en l’acció d’un estat sobre el territori que no en defensava les seves demandes i, a voltes, hi anava en contra i n’extreia recursos econòmics que no hi retornaven.
La historiografia catalana ja ha fet aportacions sobresortints a l’estudi del catalanisme polític a la regeneració espanyola, a l’intervencionisme, a la representació d’interessos econòmics catalans a la construcció i modernització de l’estat… L’objectiu del simposi és ara, aplicant les eines de la historiografia i el coneixement de la realitat social, conèixer les bases i els processos pels quals la voluntat dels catalans, manifestada a bastament durant molt de temps, no ha estat respectada i s’ha manifestat, com en altres pobles de l’Europa occidental i de l’Estat espanyol, un procés persistent i constant de minorització.
Amb la diversitat cronològica del Simposi, es tindrà en compte la diversitat temàtica. Atès que la relació desigual i tot sovint opressiva que es proposa estudiar no s’ha manifestat en el nostre cas d’una manera parcial o aleatòria, sinó que ha tingut caràcter de conjunt, una orientació total, ja que ha abastat la història política, institucional, eclesial, cultural i lingüística, econòmica i fiscal, etcètera. Per dur a terme aquesta nova aposta es comptarà amb les aportacions d’importants catedràtics, professors universitaris i investigadors, com J. Fontana, A. Colomines, J. M. Solé i Sabaté, L. Roura, Joaquim Nadal, J. Maluquer, F. Cabana, N. Bosch, J. Bada, J. Casassas, A. Rafanell, F. Roca, S. Marquès, J. M. Figueres, T. de Montagut, S. Serra, A. Furió, R. Arnabat, M. Morales i S. Cardús.
Amb els seus instruments i la feina feta, des de la perspectiva de la historiografia i altres ciències socials, es vol ajudar a conèixer els antecedents del procés que ha portat bona part de la ciutadania catalana a voler decidir el seu futur.
10
3
