Centres d’estudis, locals culturals, museus, arxius, biblioteques, equipaments de diferent format que interpreten el patrimoni cultural immaterial… Catalunya gaudeix d’una extensa xarxa d’espais dedicats a l’anàlisi, preservació i difusió de la cultura catalana. La jornada “Cases de la Festa. Interpretar, emmagatzemar, compartir, difondre”, organitzada el 24 de novembre per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme Cultural i Accions Culturals, ha estat convocada per reflexionar quin ús hem de fer de totes aquestes instal·lacions. La Troca-Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers ha acollit aquest ric debat entorn tots els vessants del patrimoni festiu. Com gestionar el teixit associatiu de les Cases de la Festa? Quina vinculació han de tenir aquestes amb el seu entorn immediat per contribuir al seu desenvolupament? Com millorar el treball en xarxa per bastir models de coordinació més productius i eficients?
El senyor Lluís Puig ha donat la benvinguda ressaltant la gran importància que les Cases de la Festa han adquirit els darrers trenta anys: “L’explosió d’imatgeria festiva ha obligat a buscar nous espais de recuperació, recreació i reconversió”. El director general de cultura popular s’ha congratulat que aquesta multiplicació dels equipaments hagi estat extensiva a tot el país. “Malgrat que els centres d’interpretacions poden tenir casuístiques diferents –d’estudi, difusió, fàbriques de creació, museïtzacions…–, tots tenen un objectiu compartit: salvaguardar el patrimoni immaterial”. Puig ha destacat l’aptitud dels municipis petits identificant els seus elements més singulars per convertir-los en pols d’atenció turística-culturals. En aquest sentit, ha destacat l’increïble tasca realitzada per les Cases de la Festa com a vincle d’informació entre els ajuntaments i les entitats de cultura popular: “aquest tipus de trobades són una bona oportunitat perquè tothom s’emporti i aporti coses; exerceixen de mecanisme d’aprenentatge entre els nous i els vells equipaments.
Radiografies dels Centres d’Interpretació i les Cases de la Festa.
El tècnic de cultura Oriol Cendra ha dividit la seva intervenció en l’avaluació dels Centres d’interpretació i les Cases de la Festa. Ha definit els primers com aquells “espais senzills consagrats a mostrar els objectes o suport material que participen en el ritu per afavorir la seva comprensió a diferents perfils de públics”. Cendra ha recomanat que incorporin els grups portadors de la tradició i que aquests participin activament en la seva programació. 120 dels 208 municipis que gaudeixen un Centre d’Interpretació tenen menys de 5000 habitants. La gran majoria (80%) es dediquen a la difusió del patrimoni natural; el percentatge restant es divideix entre els centres d’interpretació de patrimoni cultural immaterial (15%) i el patrimoni natural (5%). El perfil dels centres d’interpretació es pot resumir en quatre conceptes: generen pocs ingressos, tenen pocs visitants, són molt barats i tenen dèficits molt petits. Tot i que estan majoritàriament encarats als serveis d’informació turística, només un 21% tenen vinculació amb museus.
Les Cases de la Festa casen molt bé amb la nova concepció del patrimoni cultural sorgida als anys 80. Aquest no es concep des d’una perspectiva rígida, estàtica i material, sinó com un organisme viu que convé transmetre i recrear. Entre les seves funcionalitats, destaquen l’allotjament d’entitats, la producció contínua d’esdeveniments, la promoció de formació i recerca etnològica, l’exposició i conservació patrimonial, i l’acolliment de serveis i activitats pedagògiques. Cendra ha clos la seva ponència denunciant l’assimilació directe que sovint realitzem entre “cultura creativa” i “professionalisme”. Les Cases de la Festa demostren que nous formats de difusió menys convencionals és possible.
Perquè el teixit associatiu vol les Cases de la Festa?
L’investigador Pau Plana ha moderat la primera de les taules rodones, que ha comptat amb les intervencions de Carles Lax (La Troca – Granollers), Carles Freixes (Quarto dels Gegants, Solsona), Xavier Cordomí (Casa dels Entremesos, Barcelona) i Xavier Miret (Seny Major, Cervera). Els quatre ponents han exposat els seus casos particulars amb la voluntat d’oferir els consells que l’experiència els hi han servit. Les intervencions han posat èmfasi en aspectes diferenciats de les Cases de la Festa: sinergies, objectius, organització i difusió.
Lax ha apuntat que la creació de les Cases de la Festa genera unes expectatives molt altes, difícilment dirigibles sense el guiatge de les entitats que l’hauran d’omplir. La planificació programàtica esdevé estèril si no ve secundada per un seguiment continuat del funcionament que les haurà de regir. Per altra banda, més enllà de qüestions metodològiques, o dels criteris de governança escollits per l’entitat responsable, és important definir inequívocament els objectius. Freixes ha apuntat la importància de tenir un marc de referència definit: “Els responsables d’ El quarto dels Gegants tenim clar que hem de preservar els valors identitaris solsonins, preservar el nostre patrimoni, i col·laborar en el desenvolupament econòmic i turístic del nostre poble”.
Cordomí ha subratllat la importància de disposar d’un organigrama que discerneixi el responsable de tots els àmbits de gestió. Les entitats que dinamitzen les Cases de la Festa, especialment si alberguen moltes associacions o reben una quantitat nombrosa de visitants, han de regir-se per uns criteris no purament estrictes. Paral·lelament, han de treballar perquè el percentatge de recursos propis, no provinents de les administracions públiques, sigui majoritari en el conjunt dels seus pressupostos.
Les dinàmiques sinèrgiques són imprescindibles per la creació de les Cases de la Festa. Una major coordinació entre les entitats, ha defensat Miret, permet crear una pressió sana envers l’Administració. Un “conflicte equilibrat” que impliqui el sector públic en la seva gestió, alliberant les associacions de les càrregues administratives. Des d’aquesta perspectiva es pot treballar més còmodament per incorporar nous elements festius i realitzar un salt de qualitat en les celebracions populars. Per assolir-ho és imprescindible un treball perseverant a les escoles, divulgant l’origen del folklore entre els més petits.
El retorn social: imprescindible
Quina relació han de tenir els centres d’interpretació amb el seu entorn? Quins objectius han de pautar les seves pràctiques? Pepa Subirats (Centre de Desenvolupament Rural de la Pauma, Mas de Barberans) ha apostat perquè no es limitin a la catalogació dels elements etnològics del seu municipi o comarca de referència. Tenen l’obligació moral de participar en tots els aspectes de la vida comunitària, especialment en els nuclis de població petits: “Han de tenir una lectura transversal i participar en tots els aspectes que condicionen el desenvolupament social dels seus veïns: contribuir en l’ocupació, participar en la dinamització cultural, assistir en tasques de disseny, etcètera”. Les professions artesanals no permeten viure a les famílies que s’hi dediquen, però sí aporta’ls-hi un sobresou molt beneficiós. El gran repte actual dels centres d’interpretació, ha destacat Subirats, és desestacionalitzar el turisme més enllà de les campanyes d’estiu.
El retorn social dels equipaments culturals, tanmateix, no pot valorar-se únicament en criteris economicistes. Ester Roca (Casa de la Festa de Tarragona) ha apuntat que no existeixen fórmules generalitzables per totes les instal·lacions. Aquelles de marcat caràcter tradicional o festiu poden ser més reconegudes en la mesura que generen una major empatia i simpatia. La seva presència es veu recompensada pel sentiment d’afecte i empatia que els veïns d’aquell poble, barri o ciutat senten quan les veuen. Com els seus companys a la taula, ha manifestat la necessitat d’interpel·lar activament la societat a la qual es dirigeixen. Les Cases de la Festa han de buscar la gent, no pas la gent les Cases de la Festa.
Isidre Domenjó (Museu de les Trementinaires, Vall de la Vansa i Tuixent) ha emplaçat el públic assistent a no oblidar mai el vessant pragmàtic i econòmic de la seva activitat. Promoure festes multitudinàries, amb la complicitat dels mitjans de comunicació i la participació de la comunitat, és un element clau perquè els Centres d’Interpretació generin assistència turística, i en última instància, guanys comercials. Quan la població percep aquest retorn econòmic, es mostra més receptiva per valorar el contingut que alberguen.
Un procés que ha de saber discernir el gra de la palla, els elements transcendentals envers els secundaris. L’antropòleg Pep Fornés s’ha afegit a la taula rodona en aquesta direcció: “si es vol repoblar els municipis des de la perspectiva turística, només aconseguirem que hi vagin els jubilats a passar els últims anys de les seves vides. Hem d’aconseguir que hi hagi una visió molt més ambiciosa per aconseguir que les comunitats siguin rendibles, capaces de crear coses que no siguin imitables”.
La importància de treballar en xarxa.
La darrera taula rodona ha posat èmfasi en les possibilitats que permet la coordinació dels equipaments culturals. A principis de segle, ha contextualitzat el cap de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona Francesc Fabregat, moltes entitats no pogueren afrontar l’espectacular increment dels lloguers. La consegüent creació de les Cases de la Festa, viscudes inicialment com un mal menor, pot servir per unir agents i actors que altrament haurien viscut d’esquena. Gràcies aquesta concentració, les dotze residències de cultura popular barcelonines poden comptar amb l’assessorament del Museu Etnològic de Barcelona, el Centre Artesà Tradicionàrius, i la Biblioteca Manuela Arranz.
En una societat que promou l’individualisme associatiu, ha remarcat Salvador Casals, costa fer entendre els beneficis de compartir espais i projectes. El president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) ha reivindicat aquest llegat com a propi: “Els ateneus no som entitats homogènies: fomentem associacions esportives, culturals, lúdiques, formatives… A Catalunya, a més, es dóna la singularitat que no tenim cap problema en relacionar-nos amb els cercles no ateneistes. Mantenim la voluntat d’unir, i això és un element diferenciador”. Segons Casals, les noves Cases de la Festa han de tenir reservat un espai per exposicions alienes, contribuint a fer conèixer l’associacionisme cultural del país més enllà de les esferes naturals de cada entitat. Prosseguint en aquesta voluntat aglutinadora, ha recordat que la FAC ha establert delegacions territorials a Terres de Ponent, Girona i Barcelona. Vincular els ateneus que conviuen en un mateix territori és imprescindible per generar projectes ambiciosos.
Oriol Cendra ha tancat la jornada de debat aportant una reflexió interessant: “Parlar de xarxes és fer referència a la concertació de recursos públics. Tanmateix, s’ha de lluitar contra les dinàmiques d’estandardització. La gestió cultural ha d’acceptar les singularitats de cada territori”. La unió ha de fer la força, certament, però no pas l’assimilació.
