Reportatge

L’Obra Cultural de Menorca, el mèrit d’una entitat diferent

President d'Heptàgon

L’Obra Cultural de Menorca (OCM) és una entitat singular perquè té com a funció l’elaboració i l’edició de l’«Enciclopèdia de Menorca», de la qual té publicats catorze volums d’ençà de l’any 1981 que aparegué el primer. A hores d’ara, no se sap quants volums acabarà tenint, però n’hi ha deu més de previstos, pel cap baix. L’«Enciclopèdia», dirigida pel científic Josep Miquel Vidal i Hernàndez —a qui «Tornaveu» ja entrevistà  l’any 2010—, té dues peculiaritats que l’allunyen d’un producte merament comercial, com en principi han estat sempre totes les enciclopèdies, i la fan ser un projecte associatiu. D’una banda, l’«Enciclopèdia» té una base de sis-cents subscriptors que gairebé permeten la viabilitat de l’edició (si aquesta surt amb regularitat) i, de l’altra, els especialistes encarregats de la redacció dels diferents volums fan la feina de manera altruista. Aquest darrer aspecte (pensem que cada volum gira entorn de les 400 pàgines) és el seu valor més preuat i, alhora, la causa de la dilació en la conclusió de l’obra.

L’origen

Si bé l’OCM es fundà l’any 1977, cal remuntar-se a l’any 1973 per a entendre d’on sorgí l’entitat. El 1973, doncs, es creà la delegació menorquina de l’Obra Cultural Balear (OCB) perquè en aquella època era molt envitricollat de crear una nova entitat, atès que l’administració franquista es mirava amb lupa els estatuts de cada nova associació i els seus membres, no fos cas que aquella esdevingués un cau de subversió. El primer aixopluc de l’entitat fou l’Ateneu de Maó, on també s’aplegaren el Cine Club i el Grup Ornitològic Balear (GOB). Entre totes elles, fomentaren durant aquells anys el debat, l’activitat cultural i, especialment, la reivindicació de la salvaguarda d’espais naturals que diversos projectes urbanístics feien perillar. De mica en mica, s’anà sensibilitzant la societat menorquina, ja sigui defensant l’albufera des Grau, ja sigui organitzant conferències de pedagogia política o ja sigui iniciant els primers cursos de català o promovent la retolació en català dels carrers (curs 1974-1975). (37 anys després encara hem de veure amenaçada la nostra toponímia amb la intenció de l’Ajuntament de Maó actual, amb alcaldessa del PP, d’abandonar el topònim Maó en favor de l’aberrant i bilingüe Mahón-Mahó o Mahón-Maó!) També cal assenyalar que la delegació menorquina de l’OCB també col·laborà amb el Congrés de Cultura Catalana (1975-1976).

L’«Enciclopèdia de Menorca»

A partir d’aquest moment, amb la dita ‘transició democràtica’ i una certa obertura, la cobertura de l’OCB menorquina deixà de ser necessària per a les diverses activitats que aixoplugava i s’anaren creant entitats específiques que actuaven independentment. Fou aquí, l’any 1977, quan aquesta entitat es concentrà en el projecte de l’«Enciclopèdia de Menorca», amb l’objectiu d’aplegar tot el coneixement molt ric, però dispers i poc sistematitzat, sobre Menorca. Al principi, l’«Enciclopèdia» aparegué en fascicles: el primer fascicle veié la llum l’any 1979 i el primer tom dedicat a la geografia física es conclogué l’any 1981, com hem dit al principi. Per a facilitar la gestió econòmica independent del projecte, es creà finalment l’Obra Cultural de Menorca.
Fins avui, han aparegut els toms i els volums següents: tom I (geografia física), tom II (el món vegetal), tom III (invertebrats no artròpodes), tom V (vertebrats) en dos volums (els peixos; peixos, amfibis i rèptils), tom VIII (arqueologia), tom IX (història 1) amb el primer volum (dels inicis del poblament a l’època talaiòtica), tom X (història 2, de la conquesta cristiana a la Guerra de Successió), tom XI (història 3) amb el primer volum acabat d’aparèixer (de la Menorca britànica a la consolidació de l’Estat liberal, 1712-1854), tom XII (economia), tom XIV (antropologia 1, visió històrica i activitats productives tradicionals, la pagesia), tom XV (antropologia 2) amb el primer volum (el món de la pesca, artesania i oficis), tom XVI (història de l’art 1) i tom XVII (història de l’art 2). Ara hi ha en preparació el tom XVIII (música) i el tom XV (antropologia 2, artesania i oficis).

Com opina el director de l’«Enciclopèdia de Menorca» i màxim responsable de l’OCM, Josep Miquel Vidal, Menorca està molt estructurada des d’un punt de vista associatiu, amb l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). I és clar amb la feina tan meritòria de l’Obra Cultural de Menorca.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article