Reportatge

Allà on no arriben les associacions... Hi arriben les cooperatives

Escriptora.

Sobre el perquè m’han interessat les associacions i com he format i formo part d’algunes associacions, hi té a veure la meva educació a casa, l’origen dels meus avis, i l’haver nascut a un barri, el de la Marina, on tot el que funcionava era perquè al darrera hi havia una associació, fos del tipus que fos, tant si era esportiva, cultural, musical, o de qualsevol altra mena.

La vida i la professió m’han dut, finalment, a treballar en una associació, en aquest cas d’autònoms, unes hores a la setmana, per dinamitzar el grup de socis al qual pertanyo, el de les Teràpies dites per la OMS, naturals, alternatives o complementàries.

La feina que fem a l’associació és mantenir informats al socis de totes les novetats que hi ha de cara a la regularització (encara no sabem on som), posar-los en contacte si volen compartir feina, buscar cursos de formació que els puguin interessar i aconseguir bons preus per a les compres que han de fer per dur a terme la seva feina i d’altres tasques habituals que són comunes a totes les associacions com ara ajudar a fer els impostos i tot el paperam que requereix l’administració quan ets un autònom, o com se’n diu ara, que queda molt bé, “emprenedor”.

Ens reunim un parell de cops l’any per lamentar-nos de la nostra situació, que ens hem quedat sense el decret que va fer la Generalitat per a la regulació de les Teràpies Naturals, i que el govern central ens vol fer treballar a l'ordre dels metges. També ens encoratgem els uns als altres i ens enfortim quan ens trobem junts i planifiquem el nostre futur, que serà quan els estudis que hem realitzat siguin reconeguts i homologats.

Els anys passen i si no fos perquè ho podem compartir dins l’associació, alguns de nosaltres ja no treballarien o, ho farien de manera il·legal o en negre, com es diu habitualment.

Fa cosa d’un any, arran de la suspensió del decret de Teràpies Naturals per part del Tribunal Suprem, on deia que la Generalitat no té poder per legislar sobre una qüestió de Sanitat, els ànims dels pràctics en teràpies naturals varen anar per terra, afegit al començament cru de la crisi econòmica. Els nostres socis, varen començar a donar-se de baixa del règim d’autònoms i alguns que podrien començar a treballar com a tals, varen desistir davant la muntanya d’inconvenients que hi trobaven. Va ser llavors, quan se’ns va encendre el llum que tots tenim en algun racó del nostre enteniment i va sorgir la creació d’una cooperativa.

On no arriba l’associació hi arriba la cooperació. I aquesta idea la vàrem anar fent realitat: formar una cooperativa de treball associat. Després d’una any de consultes amb Aracoop, amb la federació de cooperatives , amb advocats, notaris, registradors (no cregueu que és fàcil, l'administració, al segle XXI: igual que abans, és el primer inconvenient per a les persones que volen innovar, emprendre o crear coses noves), de reunions i trobades, fora d’hores de treball; aquest mes de gener ha començat a fer rutllar la nostra cooperativa. És una cosa extraordinària:
Un grup de persones (que no tenen recursos per posar-se a treballar per compte propi, i als qui en aquests temps que corren ningú no els contracta perquè la contractació té massa càrrec per part de l’empresa, que treballen sense donar-se d’alta a la Tresoreria de la Seguretat Social, ni a Hisenda ni a l’Ajuntament, que pertanyen a aquest grup que suposa tants i tants milions d’euros que ningú sap d’on surten de l’economia submergida) decideixen unir-se per treballar, per tirar endavant un projecte en el qual creuen: que el benestar de les persones es pot adquirir per mitjans naturals. Han necessitat la força dels castellers, l’harmonia del músics, la paciència dels jugadors d’escacs, la predisposició dels actors, les ganes de crear dels artistes i el suport de l’associació per a arribar-hi.

Esperem que el futur estigui ple de llum i treball per a tots ells.

Esther Pardo

Gener de 2012

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article