Reportatge

En record de Modest Reixach, sociòleg, erudit i dinamitzador cultural

Professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull. Membre del Patronat d'Estudis Osonencs

A primers del passat mes de desembre va morir Modest Reixach i Pla, reconegut sociòleg català, conegut per ser el pare del censos lingüístics al nostre país. Deixa una obra consistent i una trajectòria exemplar. Sociòleg, investigador, erudit, savi i dinamitzador cultural. Sobresortí en la reflexió i l'anàlisi de l'ús del català al final del franquisme i en l'època de la transició.

L'èxit de Reixach en l'àmbit de la sociolingüística ve donat per la coherència amb la que combinava una formació sòlida en la seva disciplina, una admirable defensa de la catalanitat i una sagacitat especial a pensar més enllà de les dades sociològiques: Modest Reixach ha estat molt més que un sociòleg d'acadèmia. Sabia que la sociologia és eminentment pràctica i que va molt més enllà de càlculs i fórmules estadístiques. Entenia la sociologia com un saber que promou la interacció. Ja tornant dels seus estudis a Lovaina, on es llicencià el 1959 amb una tesi sobre aspectes sociològics del clergat secular a la diòcesi de Vic, dedicà un llarg temps a l'organització d'espais de relació social per a l'intercanvi de vivències d'aquells matrimonis joves que els tocava de viure a Vic sota aquell gris degradat del franquisme consolidat. Creà estructures socials, no de totxos, sinó de relacions. S'implicà amb les persones i les institucions. Treballà amb joves al Seminari de Vic, al Col·legi Sant Miquel dels Sants, a l'Escola de Magisteri, a les Escoles d'Assistents Socials Torres i Bages… Ajudà a néixer, a renéixer, a créixer i a consolidar-se a moltes institucions.

Aquesta voluntat de participar en les institucions per a potenciar-les com a òrgans vius de trobades associatives la portà al llarg de tota la vida. L'última expressió d'aquesta vitalitat la vam viure quan Reixach acceptà la direcció del Patronat d'Estudis Osonecs, el 2006. Amb setanta cinc anys esdevingué un motor essencial de coordinació, potenciació i estimulació de les iniciatives que ja tenia l'entitat. Renovà estructures, donà entrada a noves persones, creà noves sinergies i projectà nous objectius. Sota la seva direcció, la revista «Ausa» ha obtingut el reconeixement màxim que dóna l'estament acadèmic internacional i la Generalitat de Catalunya distingí el Patronat d'Estudis Osonencs amb el premi Nacional de Cultura (el màxim reconeixement que amb el que hagi estat distingida l'entitat al llarg de la seva història).

Un vessant menys popular i on també ha fet aportacions importants ha estat en la investigació erudita d'aspectes humanístics relacionats amb Vic, Osona i el bisbat. Així cal recordar els diversos articles publicats, entre d'altres, en la revista «Ausa», el seu treball en l'«Arxiu de Textos Catalans Antics» i les seves aportacions a la revista «Treballs de Sociolingüística Catalana». A més, va ser el primer autor modern que elaborà un mapa del bisbat de Vic on constaven els límits parroquials i s'hi mostrava també el gust per la topografia i per la correcció dels noms rústics. Ha estat autor d'un centenar de treballs, comptant articles, llibres, entrades a enciclopèdies especialitzades de renom internacional, informes… En aquest sentit, han estat modèlics els seus llibres «La llengua del poble» (1975), que va esdevenir també una bandera en la represa cultural i lingüística del país, «Coneixement i ús de la llengua catalana a la província de Barcelona» (1985); i respecte a la seva ciutat: «L'ensenyament a la Ciutat de Vic» (1973), «Les entitats de Vic. Aportació a la sociologia de les associacions» (1976), reprès el 1981 a la revista «Ausa», i «El jovent d'Osona» (1985).
A més de les anàlisis i les interpretacions, ha fet aportacions tècniques de gran valor a l'anàlisi sociològica, com per exemple l'anomenat ‘coeficient de competència' pel qual es troba una forma objectiva, contrastable i comparable de la competència que un parlant té d'una llengua. Això ha permès a diversos analistes i investigadors afinar en el coneixement i l'ús que tenen del català els diversos estrats socials al llarg dels darrers vint anys.

Modest Reixach deixa inèdita una obra valuosíssima, fruit de costosos treballs al llarg de tota la seva vida. Es tracta de l'inventari complet dels llibres publicats a Vic des de l'establiment de la impremta. Amb una gran paciència, una erudició espectacular i una classificació brillant, Reixach ha anat inventariant milers de llibres per autor, per editor, per matèria, per llengua… Ha estat el seu últim gran treball, inacabat, al qual ha dedicat totes les forces.
Al llarg de moltíssims anys es dedicà professionalment a la promoció de la cultura popular catalana a través de la Fundació de Serveis de Cultura Popular. Gràcies a les seves iniciatives, la nostra cultura popular va veure's potenciada i divulgada tant en llibres com en revistes nacionals i internacionals. Cal recordar, també, els diversos calendaris que va promoure de les nostres festes populars.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article