Reportatge

De Vallfogona de Riucorb al món

El museòleg Damià Amorós ens descobreix els detalls de l'Espai d'interpretació del Rector de Vallfogona

Detall de la façana oest de l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb
Detall de la façana oest de l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb | Enric (Wikicommons)

Historiador de l'art i museòleg

Fa unes setmanes que s’anunciava que dins de les commemoracions oficials del Govern de l’any 2023 s’integraven els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623), o simplement Vicent Garcia o encara més conegut com el Rector de Vallfogona - de Riucorb-.

Aquesta celebració pretén ressituar la vida i obra del rector al nivell cultural, social i popular que mereix, i que ja havia tingut fa temps. Una popularització que arribà a convertir l’escriptor en mite i personatge d’històries, historietes i contes. Un camí que desvirtualitzà, amagà i apartà el millor corpus literari del barroc català de les estanteries de moltes biblioteques -públiques i privades- de casa nostra.

L’Any és una eina, però a Vallfogona de Riucorb en tenen una altra: l’Espai d’interpretació del Rector de Vallfogona. Instal·lat dins de la mateixa església parroquial de Santa Maria de la població. El temple on exercia el seu rectorat Vicent Garcia. Un fet gens casual i que converteix Santa Maria en el punt d’inici de qualsevol acció que vulgui fer-se al voltant de la figura del rector i la seva obra.

Dins de l’església, que segueix activa al culte, la petjada del rector va més enllà de l’antiga capella del Santíssim i de Santa Bàrbara -on s’instal·la l’espai d’interpretació-. Un bon exemple és la làpida de l’escolà, on  apareix un text del rector:

 “Ací jau un escolà

del temple de Vallfogona,

que dol i llàstima dona

als bronzes que replicà

en los breus anys que logrà

tant bon designa prengué,

que de dotze que’n visqué,

sis a l’Iglésia’n serví;

i a millor vida patí

lo qui la partí tant bé.

 

De sos ossos lo descans

baix d’aqueixa pica’s funda,

que li torna quan inunda

l’aigua que hi posà ab ses mans:

inferescan los humans

pits, d’aquesta pedra dura,

si exa linfa santa i pura

tals oficis reconeix,

los sufragis que mereix

d’ells aquesta sepultura.

 

Dins del temple i fora l’espai d’interpretació també trobem l’escut del rector. Uns elements que ens fa reconèixer la seva formació acadèmica i consciència vers el futur. Marcant, amb les armes, part del seu llegat.

L’espai dedicat al rector el trobem dividit a banda i banda de la nau de l’església. La primera sala, uns grans plafons ens introdueixen a la història del poble, el temple, el rector i, sobretot, l’obra literària -sonets, dècimes, romanços, quartets, quintilles, goigs, prosa o teatre-. Una de les produccions més destacades de les lletres catalanes del barroc.

Un dels elements que menys quadra amb el centre d’interpretació, la missió de l’espai i tot allò que envolta al rector són dues escultures, a mida natural, del rector i l’escolà. Elements que ens recordes a aquelles recreacions dioràmiques de l’altra banda de l’Atlàntic que els “yankees” utilitzen als seus grans museus.

L’altra sala de l’espai dedicat a la interpretació del Rector de Vallfogona el trobem dins de la capella de Santa Bàrbara. Una de les empreses artístiques més destacades del rector. Mostra del seu interès per les arts plàstiques i la cultura del seu temps.

La imponent façana de la capella, on participà Agustí Pujol II, donava accés a una de les millors mostres de l’art català del segle XVII. Formada per diversos retaules, pintures sobre tela i elements d’orfebreria vinculats al culte de la santa.

Els plafons, textos i elements de l’espai d’interpretació del Rector de Vallfogona, comissariats per Domènec Corbella amb l’assessorament l’Albert Rosich, ens condueixen per la descoberta de les arestes biogràfiques i literàries de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article