Reportatge

A jugar, a l’escola!

L’Escola de jocs tradicionals, IOCUS, obre portes del 2 al 4 de setembre al Berguedà

Joc Tradicional
Edició anterior de l'IOCUS al Berguedà
Edició anterior de l'IOCUS al Berguedà

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Fa temps que per jugar no cal esperar l’hora del pati o a la sortida de l’escola, ja que molts centres han introduït els jocs a les aules com a eines pedagògiques. Però a l’escola IOCUS, a més, els jocs són els autèntics protagonistes. Organitzat per l’associació Cia. de Jocs L’Anònima, aquest campus atípic arriba enguany a l’onzena edició convidant a descobrir, reflexionar i, sobretot, practicar, els jocs i esports de la nostra cultura. Enguany el programa posarà en relació els jocs tradicionals amb la dansa, la cuina i els contes de Gianni Rodari.

L’IOCUS es divideix en dues sessions, una al setembre i una altra al desembre, coincidint amb la Fira de Nadal de Berga, on també participen Jocs L’Anònima i també ho podran fer els alumnes. Amb la intenció de ser un punt de referència i de trobada per la gent dels jocs tradicionals, oferiran tallers i dinàmiques al voltant de la pràctica i la reflexió sobre els jocs i el nostre patrimoni lúdic, mostrant experiències, convidant a construir materials de joc.

Escola d’estiu

La sessió d’estiu se celebrarà a una casa rural a Collcervera, Gironella, al Berguedà, des de divendres a la tarda fins diumenge al migdia. El programa parteix “una recepta de jocs tradicionals, i a partir d’aquí es van enllaçant amb altres àmbits”, explica Òscar Garcia, de la Cia. de Jocs l’Anònima. En aquest sentit, una de les novetats i plats forts d’aquesta edició serà la combinació de joc i cuina a càrrec de The Brocoli Tribe, un projecte ideat per les germanes bessones Queralt i la Núria, que conviden viatjar pel món a través de la gastronomia i el joc.

També hi haurà danses, jocs motors i una gimcana per explorar la creativitat inspirada en els contes de l’escriptor i pedagog italià Gianni Rodari, de qui l’any 2020 es va celebrar el centenari del seu naixement.

No faltaran els jocs de taula, un àmbit que no ha parat de créixer en la darrera dècada, des de la crisi de 2008, i encara més amb la pandèmia i el confinament. Entre les propostes, hi destaca un campionat del popular Flamme Rouge, coincidint amb la cursa urbana de ciclisme Portal Attack i la retrotrobada de bicicles d’època de Berga.

Jocs tradicionals i videojocs

En un món en què tot està ocupat per la tecnologia i dispositius digitals, els jocs tradicionals resisteixen, i l’IOCUS reivindica els seus valors i potencialitats per sobre d’altres modalitats com els videojocs. “Els jocs tradicionals aporten el coneixement del nostre patrimoni i la nostra cultura. S’hi juguen amb els elements que la nostra cultura i els nostres avantpassats teníem, per tant, ens ajuden a veure la nostra evolució: d’on venim, on estem i cap a on anem”, explica Garcia.

I l’altra paraula clau per a ell és la “socialització”: “Al joc tradicional la gent juga sobretot per trobar-se amb algú i passar-hi una bona estona. En el videojoc també pots jugar amb més gent, però al final estàs tu sol a l’habitació, no t’estàs tocant amb l’altre, no t’hi estàs veient. És una interacció amb ‘delay’. No tens aquest contacte directe que sí tens en el joc tradicional o en el joc de taula”.

Garcia reconeix que el joc tradicional és com el “germà molt petit del món dels jocs a nivell comercial”, però remarca que “està present a la majoria de festivals de joc i a les escoles, i mentre perduri en aquests espais ens podem donar per satisfets”.

Jocs per a tothom

La gran majoria dels participants al campus són professionals relacionats directament o indirectament amb l’educació, mestres i també monitors de menjadors i d’activitats extraescolars, ludotecaris o que animadors socioculturals, que esperen obtenir recursos pedagògics que poder aplicar de forma immediata en el seu àmbit. Però Òscar Garcia insisteix que l’escola s’adreça a tothom, perquè el primer objectiu del campus és “passar-s’ho bé, divertir-se, apassionar-se” i descobrir que “el joc és una manera de viure, pots ser més feliç vivint jugant”.

Des de l’Escola i  Jocs l’Anònima rebutgen l’habitual encasellament dels jocs tradicionals com a jocs infantils. Garcia explica que quan algun ajuntament o una entitat els conviden a organitzar alguna activitat per la festa major, en el programa sovint apareixen sota l’etiqueta de “jocs infantils”. Però “no hi ha jocs per a nens, hi ha jocs per a tothom. Evidentment, en els nens el seu instint els porta a jugar, mentre que els grans aquest instint l’hem anat perdent i ens costa més”. I recorda que molts jocs tradicionals, com la rutlla, el diàbolo o les bitlles, originàriament eren jocs d’adults. “Volem que els grans i petis hi juguin junts. Aquest és l’esperit de l’IOCUS”.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article