Reportatge

Més enllà de les partitures

Crònica de la presentació del dossier “Bandes de música, vertebració territorial i construcció identitària”

Societats musicals
Toni Serés, director del Canemàs, amb Elvira Asensi, Frederic Oriola, Isabel Asensi i Guillem Carreras
Toni Serés, director del Canemàs, amb Elvira Asensi, Frederic Oriola, Isabel Asensi i Guillem Carreras

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Castell de Falset, 10 de juliol, presentació del Canemàs 23. Un dels ponents que intervenen a l’acte té un lapsus lingüístic en fer referència a la “Federació Catalana de Bandes”. Ràpidament, en menys de mig segon, s’adona de l’error i es corregeix: “Volia dir Federació Catalana de Societats Musicals”. La diferència és substancial i ben coneguda per totes les persones que formen o han format part d’una formació. Les bandes són un fenomen musical, òbviament, però també sociològic.

Elvira Asensi va incidir en aquesta idea en destacar que les societats musicals “són creadores d’identitat pel repertori que interpreten” i per la capacitat de crear “agrupacions intergeneracionals que permeten la creació de lligams comunitaris i d’enemistats locals”. A més, va prosseguir, “són escola de democràcia i alhora democratitzen la música que sovint s’ha associat a allò que alguns han anomenat alta cultura”. La directora del dossier central va manifestar la voluntat de demostrar que les societats musicals són un fenomen arrelat al conjunt dels Països Catalans.

Frederic Oriola va subratllar el bon moment que està vivint els estudis sobre societats musicals, així com la composició de peces per a formacions específiques, específicament les relatives als moros i cristians de les comarques centrals del País Valencià. L’historiador de Quatretonda va fer una relació dels principals gèneres musicals de la festa (marxes mora i cristiana, però també pasdobles, poemes simfònics, fanfàrries, ballets...) i dels músics més destacats: Camilo Pérez, José María Ferrero, Armando Blanquer i José Rafael Pascual-Vilaplana. Aquest últim també ha participat en el dossier central amb la publicació d’un article dedicat a repertori bandístic dels segles XIX i XX.

L’article de la investigadora i docent Isabel Asensi Moisés radiografia la importància que tenen les bandes a Catalunya en la dinamització cultural dels pobles i la formació musical dels seus veïns. El cas de les Terres de l’Ebre és especialment remarcables, atès que les quatre comarques ebrenques s’hi ubiquen el 44% de les societats musicals de Catalunya, malgrat representar únicament el 2,3% de la població de Principat.

Asensi va tenir paraules de felicitació per la Banda Musical Vila de Falset, que va amenitzar la presentació amb la interpretació de quatre peces: els passos dobles Desfile de Mantones i Xàbia, la polca Fira de Rasquera i la Jota de Falset, les dues darreres amb l’acompanyament coreogràfic de l’Associació Cultural La Clavallinera. Més enllà del dossier central, els assistents al castell de Falset també van poder conèixer la resta de continguts del Canemàs 23, de la mà del director de la revista, Antoni Serés.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article