Reportatge

Barcelona vol una cultura popular més diversa, participativa i intercultural

Es proposen divuit accions, entre elles, un impuls a les cases de la festa i la creació d’un nou calendari festiu de la ciutat

Associacionisme
Khalid Gali, Dani Granados i Oril Cendra, en la presentació de la mesura sobre cultures populars
Khalid Gali, Dani Granados i Oril Cendra, en la presentació de la mesura sobre cultures populars | ENS

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Potenciar una cultura popular viva i inclusiva, que tingui en compte totes les expressions que sovint han quedat invisibilitzades, passades i pressents, i enfortir el dret a les pràctiques culturals sobre els eixos de la diversitat, la interculturalitat, la participació i la innovació. Aquests són els principals objectius de la mesura de govern que impulsa l’Ajuntament de Barcelona dins del Pla de Drets Culturals i que va presentar ahir dimarts en el Palau de la Virreina. L’acte va comptar amb la participació del delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, Dani Granados; Khalid Gali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, i Oriol Cendra, consultor i redactor de la mesura.

Per Oriol Cendra, el sol fet que “les cultures populars tinguin una “presència singular” en el Pla de Drets Culturals de Barcelona, “amb una mesura pròpia” (en concret, és la núm. 3, sota el títol Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social” ja és un fet “especialment significatiu: “És una manera de reconèixer el seu potencial de promoure la participació en la vida de la ciutat” i el seu paper transformador en favor de la cohesió social, construcció comunitària i de reducció de les desigualtats.

Un dels principis que impregna aquesta mesura és la mirada a la diversitat, una diversitat que, per Cendra, “no és només cultural sinó de gènere, d’orígens, funcional, religiosa”. I que respon a un reconeixement del mapa cultural plural i divers de Barcelona”, segons va destacar Khalid Ghali, una ciutat “on es parlen prop de 300 llengües, tenim 187 orígens nacionals i el 29% de la població ha nascut fora del territori espanyol i gairebé el 15% de les llars són mixtes”.

Ghali va voler desvincular la diversitat del fet merament migratori i allunyar-la de la folklorització. “Que avui Barcelona celebri els iftars comunitaris, l’Any Nou Xinès, el carnaval bolivià o Santa Eulàlia és magnífic, però no hem de traduir-les en una exotització o folklorització dels altres”, va recalcar, “perquè aquestes pràctiques han adquirit aquí nous significats i les porten a terme veïns i veïnes genuïns barcelonins”, de forma que “totes aquestes celebracions són celebracions barcelonines”.

Dani Granados va destacar altres principis que inspiren la mesura, com la sostenibilitat –del medi ambient i de les relacions socials–, la descentralització –tant a l’hora de dissenyar programes al conjunt de la ciutat com d’incorporar pràctiques inscrites en els barris i districtes que no  sempre han estat reconegudes–, i també la participació: “Històricament, els drets culturals s’han abordat des de la perspectiva de l’accés a la cultura, aquesta mesura va més enllà i fa un èmfasi específic a la participació. En aquest sentit, és un reconeixement al paper de les entitats culturals que sovint “fan política pública sense ser administració pública i sense recursos”, va explicar Granados.

Quatre blocs amb 18 accions concretes

La mesura proposa divuit accions concretes agrupades en quatre blocs, que responen als quatre eixos de protecció del dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals: dret a una institució que reconegui la diversitat cultural de la ciutat, dret a l’equitat i a participar de la cultura popular de la ciutat, dret a la pràctica i expressió cultural d’origen popular i tradicional i dret a l’expressió cultural popular comunitària a l’espai públic.

Entre aquestes accions, destaquen per exemple donar un nou impuls a les cases de la festa, inventariar els espais disponibles per a aquestes pràctiques per a millorar-ne la gestió i facilitar l’accés, o desplegar projectes educatius. Una altra és la creació d’un nou calendari festiu de la ciutat, que incorpori el conjunt de manifestacions i celebracions tradicionals que es fan, des del Nadal Intercultural al Ratha yatra hindú.

El document contempla un calendari amb accions que ja s’han començat a desplegar i altres que es duran a terme fins a l’any 2023 i un pressupost global de 177.000 euros.

Cendra va concloure que aquesta mesura no pretén ser “una estació d’arribada” sinó “una estació d’enllaç” per potenciar tota la cultura popular de la ciutat, agafant i actualitzat tot el seu llegat d’acord amb les transformacions i el dinamisme” que s’hi produeixen.

Reptes de la cultura popular

Després de la presentació, el folklorista Amadeu Carbó va moderar una taula rodona amb Mercè Ayora, delegada de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular, Fàtima Ahemde, presidenta de l’Associació Intercultural Diàleg de Dones, i Pedro Casermeiro, del Museu Cultural del Poble Gitano. Van reflexionar sobre alguns dels reptes encara pendents: per exemple, com fer que la gent es vegi reconeguda en la cultura de la ciutat, o com evitar l’atomització que sovint caracteritza aquest àmbit. I és que, com va fer notar Carbó, aquesta era la primera vegada que els quatre conferenciants coincidien en un escenari.

Els ponents van valorar positivament l’esperit de la mesura però també van insistir que queda molta feina a fer. I Ahemde va encoratjar a posar-la en pràctica per tal que no es quedi només en un marc teòric, perquè “quan d’aquí a  deu anys fem el seguiment no puguem dir que encara continuem sent invisibles”.

L’acte de presentació va concloure amb una mostra d’actuacions artístiques basades en relectures d’algunes de les cultures populars a la ciutat: una proposta de Cristian Gómez sobre les mal denominades ‘males herbes’, un espectacle de Jassa Parra que vincula la xocolata i la precarització laboral, la dansa de Junyi Sun inspirada en la figura del drac xinès i el projecte Joana Dark que reinterpreta melodies tradicionals.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article