Reportatge

Adifolk: 50 anys projectant la cultura popular catalana a l’exterior

L’entitat va celebrar ahir al vespre a Barcelona el 50è aniversari rodejada de molts companys de viatge

AssociacionismeFestes i festivals
El Teatre del Centre Moral de Gràcia de Barcelona va acollir la festa d'Adifolk
El Teatre del Centre Moral de Gràcia de Barcelona va acollir la festa d'Adifolk | ENS

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Que la cultura popular s’hagi pogut celebrar a Washington, que Copenhaguen hagi viscut una diada castellera o que els estudiants japonesos estudiïn la tradició gegantera catalana és degut, en gran part, a Adifolk. L’Associació per a la Difusió del Folklore naixia en el 1972 per apropar a Catalunya la dansa i la música del món i projectar la nostra cultura arreu. Ahir al vespre, membres de l’entitat, amics, representats de la cultura popular i institucions es van reunir al Teatre del Centre Moral de Gràcia de Barcelona per celebrar el 50è aniversari, en una gala que va homenatjar les persones que han format part de l’entitat i amb la mirada posada al futur.

L’escenari escollit per celebrar la festa, el Teatre del Centre Moral de Gràcia, no era casual. I és que va ser aquí on naixien, fa 50 anys, les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, les JIF, un dels esdeveniments més emblemàtics d’Adifolk, i on l’Esbart Lluís Millet, promotor de l’esdeveniment, hi establí la seva seu durant un temps.

La gala, presentada pel periodista Quim Rutllant, va començar recordant la importància “de fer memòria, de recordar d’on venim, què fem i de projectar-nos cap el futur”, i la festa va deixar un temps per a tots aquests moments.

Un dels actes centrals i més emotius va ser l'entrega de reconeixements, com un homenatge a totes les persones que han format part de l’associació en algun moment d'aquests cinquanta anys, així com institucions, federacions i altes ens que hi han col·laborat.

El president d’Adifolk, Ivan Besora, va rememorar els orígens de l’entitat, marcats per la dansa però que aviat va aplegar la resta d’àmbits de la cultura popular. I va recordar els nombrosos projectes han impulsat, entre els quals destaquen les  JIF i també l’Aplec Internacional, que “naixia amb el propòsit de portar Catalunya al món i que avui, amb 33 edicions, “és la mostra de cultura popular més important”.

I sobre el futur, el Coordinador d’Esdeveniments, Víctor Duaigües, va ser l’encarregat d’explicar l’atapeït programa per aquest any d’aniversari: primer, l’InCulCat, “la primera festa per i per als infants” el 21 de maig a Capellades; després, el 34è Aplec Internacional a Elvas (Portugal) a l’agost; les JIF al setembre, que enguany tindran prop de trenta poblacions participants, i finalment, la Gala de l’Any a Balaguer. A aquestes activitats també s’hi suma l’exposició ‘Adifolk, internacionalitzant la cultura popular des de 1972’, que s’inaugurava ahir al Centre i després viatjarà per l’estat espanyol i arribarà fins al Japó, Mèxic i als Estats Units.

La festa va comptar amb les felicitacions de molts amics, institucions i companys de viatge. Des de l’escenari, la directora general de Cultura Popular, Adelaida Moyà, i el secretari general d’Acció Exterior, Lluís Baulenas, entre d’altres. I des de la pantalla, el president Pere Aragonés, les conselleres Victòria Alsina i Natàlia Garriga, l’ex director general de cultura popular, Lluís Puig, a més de nombrosos grups participants en les JIF. Els parlaments van destacar el paper fonamental  d’Adifolk per “portar Catalunya al món i de connectar els catalans i catalanes al món” i també van insistir en el paper central del voluntariat, “l’ADN de la cultura popular”.

Com no podia ser d’una altra manera, la festa va comptar amb uns tastets de cultura popular. L'esbart Joventut Nostra-Sant Jordi de Barcelona, Ritmos y Costumbres de Perú, el Ball de Gitanes de Lliçà d’Amunt, el grup sardanista Maig de Barcelona, la cobla Vila d’Olesa i la cantant Oyuna Baturova –acompanyada de la guitarra de Ricard Segura– van posar ritme i color a la festa, i van servir per recordar-nos que la cultura popular, per la seva capacitat d’emocionar-nos, és una eina estupenda per connectar-nos i per explicar-nos arreu del món.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article